Està considerada una de les millors i més prestigioses publicacions de l’Estat espanyol i d’Europa sobre història social. La revista fou promulgada des del centre associat d’Alzira-València, de la Universitat Nacional a Distància (UNED) –avui anomenat Centre Francisco Tomás y Valiente de la UNED Alzira-València– i impulsada per Javier Paniagua Fuentes i José Antonio Piqueras Arenas, que, de llavors ençà, en són els directors. Tant J. Paniagua –director del centre de València de la UNED– com Piqueras –catedràtic d’història a la Universitat Jaume I de Castelló– participaren, el 1979, en l’anomenat “encontre de Barx”, on una sèrie de joves investigadors espanyols discutiren les noves orientacions metodològiques que calia emprar per a construir una nova història social en el si de l’Espanya democràtica que aleshores s’estrenava. En certa manera, la publicació fou hereva d’aquells primers debats i els ha perllongat. La revista s’estructura en tres seccions. En primer lloc, hi ha un dossier temàtic que aborda algun tema d’interès per a la moderna investigació sobre història social. Sovint, el motiu del dossier ha estat també l’obra d’algun destacat investigador en la matèria, com Charles Tilly o Maurice Agulhon. En segon lloc, conté una part miscel·lània, que inclou articles sobre un determinat camp d’investigació. I, en tercer lloc, hi ha una part historiogràfica, on s’inclouen articles d’especialistes en forma de crítica de llibres i altres de controvèrsia.
Circumstancialment, algun número s’ha centrat en una determinada figura historiogràfica (el número del 1994 es dedicà a Edward P. Thompson; el del 1996, a Eric J. Hobsbawm) o bé el tema monogràfic del dossier ha ocupat tot el número (el número del 1991 es titulà “Dos décadas de historia social”; el número del 1995, “Debates de historia social en España”; el del 1999, “Iglesia, religión y sociedad”; el del 2000, “Clientelas, caciquismo y poder en la Restauración”, i el del 2001, “La construcción imaginaria de las comunidades nacionales”).
La majoria dels investigadors que integren el consell de redacció i el consell assessor de la revista (entre ells, J. Álvarez Junco, J. Casanova, Mary Nash, M. Pérez Ledesma i Á. Bahamonde) es dediquen a la història social en l’àmbit contemporani, per la qual cosa la revista, tot i que intenta no deixar de banda els problemes historiogràfics que recauen sobre altres parcel·les cronològiques, publica majoritàriament articles sobre temes relacionats amb el treball, el poder, les classes i els grups, la cultura, la sociabilitat, la militància o les formes de l’acció col·lectiva, en societats capitalistes. Tanmateix, una de les grans apostes de la publicació ha estat la diversitat metodològica i el diàleg de la història amb altres matèries i disciplines incloses en el camp de les ciències socials, com l’antropologia, la sociologia o els estudis culturals. L’altre element característic ha estat el seu esperit crític, per tal de millorar les eines teòriques, metodològiques i conceptuals dels historiadors en la seva tasca investigadora.
Tot i que bona part dels articles se centren en l’àmbit geogràfic espanyol, també hi ha freqüents incursions en l’àmbit europeu i extraeuropeu, i també articles que promouen la història social comparada.
El 1994 es constituí la Fundación Instituto de Historia Social, com a entitat independent responsable del projecte editorial. Aquesta fundació ha generat altres iniciatives, com la revista AULA-Historia Social, orientada al món de l’ensenyament secundari i als professionals de l’educació en general, o la col·lecció de monografies “Biblioteca de Historia Social”, i també ha contribuït a la realització de cursos, seminaris i col·loquis científics internacionals.