Només n’aparegueren quatre números, ja que el 1995 el relleu en la direcció de la IVEI –després de les eleccions autonòmiques i municipals que donaren la victòria al Partit Popular– suposà el final de la publicació. Escrita en castellà, tingué una tirada de 1.500 exemplars, i fou dirigida per Juan Luis Piñón, professor del Departament d’Urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València. El consell de redacció estava format per A. Álvarez Mora, J. Amelang, Carmen Blasco, A. Collantes de Terán, María Rosa Jiménez, Rafael Mas, Javier Monclús, el mateix Piñón i Trinitat Simó. La revista s’estructurà en tres seccions: articles, recensions i informació bibliogràfica. La primera era la més àmplia i la que donava sentit a la revista, i comptà amb col·laboracions de destacats professionals de l’arquitectura i l’urbanisme d’arreu, al voltant de la història urbana a l’Estat espanyol i a Europa, la història de l’habitatge i les transformacions de les ciutats, principalment. Aquests articles d’investigació, escrits per reconeguts especialistes i destinats a un públic especialitzat, eren al mateix temps força divulgatius i anaven acompanyats d’unes il·lustracions ben seleccionades. L’apartat de recensions, l’ocuparen àmplies ressenyes crítiques d’una desena de llibres. Finalment, la secció d’informació bibliogràfica recollia una selecció de llibres, articles i tesis publicats durant els últims tres anys anteriors a l’aparició de la revista. La selecció es feia per àrees geogràfiques, per la qual cosa, atesa la curta existència d’Historia Urbana, només arribaren a fer-se les d’Aragó i el País Basc.