Elaborada en els moments finals de la tímida Renaixença del País Valencià, i vinculada encara a la concepció romàntica de la història, fou el primer estudi que considerà la historiografia valenciana com un seguit de textos redactats al llarg del temps i, d’alguna manera, interrelacionats. Tanmateix, els pressupòsits teòrics d’Almarche li donaren també una visió global del passat, i no sols una relació de fets destacats, protagonitzats pels personatges regidors de les nacions, dels pobles o de les ciutats. El seu concepte de la història el portà a considerar com a fonts de primeríssima mà els textos que molts historiadors que l’havien precedit havien rebutjat o menysvalorat; Almarche s’interessà pels dietaris, els llibres de memòries, les relacions, etc., que integren bona part del que anomenà el “catàleg bibliogràfic”. Amb tot, els seus esforços anaren més orientats a inventariar i a catalogar uns textos que, tot i pertànyer a la historiografia, no eren les cròniques dels coneguts historiados valencians dels s. xvi i xvii. En aquest sentit, cal dir que hi havia la voluntat d’oferir materials per a futures investigacions, tot seguint alguns treballs d’erudits anteriors com Teixidor o Borrull. En l’estudi d’Almarche, però, es poden observar algunes mancances, sobretot de tipus metodològic: a banda del tractament desigual dels textos ressenyats –segurament a causa de la disponibilitat de materials al seu abast–, s’hi detecten algunes informacions incompletes (el lloc on trobà un manuscrit, l’arxiu on es conservava, etc.). És possible que de vegades fossin simples oblits i, en altres ocasions, la mancança fos motivada per no seguir un esquema preestablert i fix. Amb tot, cap d’aquestes deficiències no resta vàlua a una obra que, a hores d’ara, encara és de consulta obligatòria per a acostar-se a la historiografia privativa de l’antic Regne de València.