Honorat Joan i Escrivà

(València, 1507 — Osma, Castella, 1566)

Humanista.

Vida i obra

Fill del noble xativí Gaspar Joan, lloctinent general de l’orde de Montesa, fou deixeble de Vives a Lovaina. Inicià els seus serveis a la corona en la carrera militar, i prengué part en les campanyes d’Alger (1541) i de Flandes (1548). El príncep hereu Felip el nomenà preceptor del seu fill Carles. Fou ordenat de sacerdot i, des del 1564, fou bisbe de la diòcesi castellana d’Osma, on morí dos anys més tard. Sembla que la seva proximitat a la corona donà a conèixer Ausiàs Marc en la cort de Castella i, fruit d’aquest interès, se’n feu l’edició de Valladolid del 1555 (hom li atribueix el Vocabulari català-castellà que hi figura). També influí en l’interès del príncep per la Crònica de Jaume I, que en propicià la primera edició el 1557 a València.

Pel que fa a l’àmbit de la historiografia, la correspondència que mantingué amb l’historiador aragonès Jerónimo Zurita palesa l’afecció i els coneixements sobre història que posseïa l’autor; es publicà, molt més tard, en un volum de Diego José Dormer intitulat Progresos de la historia en el reyno de Aragón y elogios de Gerónimo Zurita, su primer coronista (...) desde el año de MDXII hasta el de MDLXXX (1680).

Lectures
  1. CAMPO MUÑOZ, Mª I. del: Honorato Juan: humanista, maestro de príncipes y obispo de Osma, Sòria 1986.