Nascut a Marsella, anà al Rosselló per estudiar el batxillerat, i entrà molt jove al diari L’Indépendant. Dirigí la revista LaVeu del Canigó (des del 1910) i l’Almanac Català Rossellonès de la Veu del Canigó (1921-23), i col·laborà en La Rennaissance Catalane. Els seus ideals polítics republicans el portaren a enllestir una Histoire du Parti Républicain dans les Pyrénées-Orientales (1909). El 1920 fundà, amb Carles Grandó i Juli Delpont, la Colla del Rosselló, associació catalanista, que organitzà homenatges als escriptors nord-catalans (Caseponce, Saisset, Talrich, Pons, etc.). Organitzà i participà en manifestacions literàries de Catalunya i Occitània, i en la instal·lació del museu català al Castellet perpinyanenc (la “Casa Pairal”). El 1933, publicà Charmes du Roussillon, obra il·lustrada pels noms més famosos de la pintura coetània (Maillol, Descossy, Violet, etc.).
Amic de Pere Vidal, es decantà també per l’estudi històric, començant modestament pel de les tradicions i el folklore locals: Folklore du Roussillon (1943) i Traditions populaires du Roussillon (1947). Després, es decantà per una perspectiva republicanista francesa, i escriví una biografia de Francesc Aragó: François Arago, la plus noble figures des années 1830 à 1848, son apostolat scientifique, son culte mystique de la république (1953), i, sobretot, L’unité nationale, pages peu connues de l’histoire de France se rapportant au Roussillon (1942), que mostrà la seva voluntat de vincular el destí de les comarques nord-catalanes a França, i que continuà en altres articles, com “Après le retour du Roussillon à la France. Période de transition et de confusion, 1642-1660” (1959), CERCA.
Instal·lat a París, treballà en una nova Histoire du Roussillon, des origines à nos jours (1952, reed. 1962), on explica des d’una òptica francesitzant la història del Rosselló.
- GAY, S.: “Un écrivain du Roussillon”, Tramontane, 463-464, Perpinyà 1963, p. 25-28.
- NOELL, R.: Essai de bibliographie roussillonnaise, Terra Nostra, 4 vol., Prada 1969, 1973, 1976 i 1983.