Fou qualificat per Miquel Batllori d’helenista, cosmògraf i matemàtic d’alçada. Després de prendre els hàbits el 1738, ensenyà retòrica i filosofia al col·legi de Sant Martí de Girona i matemàtiques als col·legis de nobles de Calatayud i Barcelona. Es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres. Durant la dècada del 1750, publicà a Girona algunes oracions retòriques en llatí i grec i una obra sobre filosofia jesuítica, però el seu interès principal foren les matemàtiques i les qüestions científiques en general. Quan Carles III decretà l’expulsió dels jesuïtes el 1767, es trobava a Barcelona i, com els seus companys de religió, feu un trist periple fins que s’establí a Ferrara, on es concentraren la majoria dels jesuïtes de la Corona d’Aragó.
Establert a Itàlia, continuà desenvolupant els seus estudis, que donaren els seus fruits en dues obres principals: la Biblioteca mathematica cum dictionnario (1789), en sis volums, i la Cosmografia fisico-storica e stato presente del mondo (1785). Aquesta obra està dividida en tres llibres: el primer tracta de cosmografia, el segon fa una descripció física de la Terra i el tercer detalla la geografia i l’estat del món, dividint-lo per països i territoris, dels quals Campcerver donà una concisa explicació administrativa, política i històrica, de manera semblant a com ho feien altres autors contemporanis, com Antoni de Capmany i Manuel Trincado. L’autor plantejà aspectes, aleshores d’enorme actualitat, amb referència a la història natural i a l’origen del gènere humà. Considerà que tots els homes de la Terra formaven part d’una mateixa espècie (tesi monogenista), la qual cosa li serví per a censurar el tracte bestial que els espanyols donaren als indis americans durant el s. XVI i, a la vegada, per a denunciar el tràfic d’esclaus negres africans durant el s. XVIII, que s’anomenava –escriu irònicament Campcerver– “de les Llums”. Aquest origen únic portà l’autor a formular una teoria evolucionista que explicava les diverses formes humanes que existeixen al món, sense descartar que els orangutans i altres modalitats descrites (sirenes) podien provenir d’una mateixa arrel. El seu evolucionisme tenia molts punts de contacte amb Lamarck i Darwin el vell, però estava modelat per l’ortodòxia catòlica. Encara que rebutjà qualsevol forma de preadamitisme, Campcerver creia probable que des de la creació d’Adam per Déu, la humanitat hagués evolucionat al llarg dels segles per la varietat dels països, dels aliments i altres condicionants externs, de manera que, a poc a poc, s’hagués produït una diversificació en el color de la pell, en la forma i en els costums dels homes.
Torres i Amat assenyala algunes altres obres de Campcerver que, si realment s’escriviren, restaren manuscrites i és molt probable que avui estiguin perdudes.