Essent estudiant al Seminari de Vic (1885), es feu jesuïta (1888). Posteriorment estudià a Veruela (1888) i a Tortosa (1892), ciutat en la qual exercí de sacerdot (1903) i on tingué com a mestre el pare Vélez, fundador de Monumenta Historica Societatis Jesu, que li despertà la vocació històrica. L’any 1905 fou destinat a la residència del Sagrat Cor de Barcelona, on residí fins que la Companyia de Jesús fou suprimida durant la Segona República (1932). Fou assassinat a l’inici de la revolució del 1936.
Col·laborador d’Eudald Serra en la fundació del Foment de Pietat Catalana, en fou el primer consiliari. El 1923 fundà la Biblioteca Balmes amb la voluntat que es convertís en un centre superior d’estudis religiosos per a laics i de preparació per a clergues escriptors. La Conferència Episcopal Tarraconense assumí el projecte (1931) i en recomanà la conversió en Universitat Catòlica (1932). La Biblioteca Balmes, que en el moment de la fundació tenia 3 000 volums, publicà la revista Analecta Sacra Tarraconensia (1925), fundada i dirigida per Casanovas, que inclogué una Bibliografía Hispánica de Ciencias histórico-eclesiásticas (1928).
Fou consiliari de la Federació Catalana d’Estudiants Catòlics i n’afavorí la transformació en la subfederació universitària de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. La seva amistat i col·laboració amb Vidal i Barraquer el portà a constar com a redactor del Missatge a les Corts Constituents (19 d’agost de 1931), enviat per la Conferència Episcopal Tarraconense al jesuïta Narcís Noguer, especialista en ciències socials i redactor de la revista Razón y Fe. Ben relacionat amb els exponents de la cultura catalana del moment, fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1922).
Casanovas edità les Obras Completas del Dr. D. Jaime Balmes, en 33 volums (1925-27), i Balmes: la seva vida, el seu temps i les seves obres, en tres volums (1932). Col·laborà amb Josep Torras i Bages en el congrés celebrat per a commemorar el centenari de Balmes publicant Apologètica de Balmes (1910). De Torras i Bages, curà la traducció al castellà de les pastorals (1913) i patrocinà dues edicions de les seves Obres Completes. La “Biblioteca Històrica de la Biblioteca Balmes”, creada per Casanovas, s’estrenà amb la publicació de Josep Finestres. Estudis biogràfics (1932) i Josep Finestres. Epistolari (1933-34), obra completada l’any 1969 per l’estudiós Miquel Batllori a Josep Finestres. Epistolari. Suplement.
De les seves obres religioses destaquen els estudis sobre els exercicis espirituals de sant Ignasi: els onze volums de la Biblioteca dels Exercicis Espirituals (1922), els sis volums del Comentari als Exercicis (1922-35) i la Selecció de cartes espirituals de sant Ignasi de Loiola, escollides, anotades i traduïdes (1936). Publicà també obres dedicades a l’estètica i l’art: Poètica d’Aristòtil (1907) i L’harmonia en l’art (1907).
- BATLLORI, M.: Ensayo biográfico, Obras del P. Casanovas, Barcelona 1943.
- — Balmes i Casanovas, Barcelona 1959.
- BENÍTEZ I RIERA, J.M.: Jesuïtes i Catalunya: fets i figures, Abadia de Montserrat 1996, p. 194.
- CASANOVAS, I.: Relíquies literàries (M. Batllori ed.), Barcelona 1960, amb la correspondència amb el cardenal Vidal i Barraquer.
- AUTORS DIVERSOS: Escriptors jesuïtes de Catalunya. Bibliografia 1931-1976, Sant Cugat del Vallès 1979, p. 97-100.
- PALMÈS, F.M.: “El P. Ignasi Casanovas, Balmes i Sant Ignasi”, Homenaje de la parroquia y villa de Sampedor a su insigne hijo el Rdo. P. Ignacio Casanovas S.I., Santpedor 1956; Preliminar, “Miscellanea. Biblioteca Balmes. P.Casanovas”, Analecta Sacra Tarraconensia, vol. XLVI (1973-75).