Vida i obra
Fill del metge Francesc Sanponts i Roca, estudià al Col·legi Episcopal de Barcelona (1803-08). La invasió francesa interrompé els seus estudis, que reemprengué el 1814 a les classes de la Junta de Comerç. El 1815 participà en la fundació de la important plataforma d’estudi i de debat intel·lectual coneguda amb el nom de Societat Filosòfica, juntament amb J. Llaró, B.C. Aribau, R. López Soler i M. Martí i Cortada, entre d’altres. Fou un dels redactors del Periódico Erudito, periòdic manuscrit redactat pels membres de l’esmentada societat. Estudià dret a les universitats de Cervera i Osca. A Cervera formà part de la Sociedad de Jóvenes Amantes de la Historia, que es formà amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de la història, sobretot de la de Roma. El 1821 fundà l’interessant Periódico Universal. De Ciencias, Literatura y Artes, que incloïa una important secció històrica. El tancà al cap de cinc mesos, per manca de subscriptors.
Durant el Trienni Constitucional, treballà a la secretaria de l’Ajuntament sota les ordres de F. Altés i Gurena, i s’incorporà a la restaurada Universitat de Barcelona com a responsable de la càtedra d’història i elements de dret civil romà. A la darreria del 1822, com altres membres de la Societat Filosòfica, ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. La reacció absolutista del 1823 l’obligà a abandonar l’Ajuntament, la universitat i la RABLB. Durant la Dècada Ominosa romangué a Barcelona i treballà d’advocat. Alhora que traduí i comentà el Viridarium artis notariae de Josep Comes, redactà diversos tractats jurídics i col·laborà en El Nuevo Viajero Universal en América.
Entre el 1828 i el 1833 treballà, juntament amb Aribau i López Soler, en un projecte editorial que tenia com a objectiu la difusió de l’obra historicoliterària de Walter Scott. També realitzà estudis per a la Comissió de Fàbriques de Barcelona. El 1833 tornà a l’Ajuntament de Barcelona i el 1834 fou elegit procurador per Barcelona a les Corts de l’Estatut Reial. El 1836 s’incorporà com a professor als Estudis Generals de Barcelona i posteriorment a la ja restaurada universitat. El 1840, els progressistes l’expulsaren de la universitat, i no hi tornà fins el 1844, amb el triomf dels moderats. Durant el trienni esparterista col·laborà amb Ramon Martí i d’Eixalà i Josep Ferrer i Subirana en l’edició crítica de Las siete partidas del Sabio Rey Don Alfonso el X (1843-44).
Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona, de la Societat per a la Millora del Sistema Carcelari i de l’Institut Industrial d’Espanya. Redactà diversos estudis històrics, econòmics i jurídics dels quals solament en tenim notícia indirecta. Ideològicament se situà dins l’àmbit de l’antiabsolutisme i del liberalisme moderat. El pas del temps i l’evolució dels esdeveniments l’anaren empenyent dins de les fileres del liberalisme més conservador. No fou pròpiament un historiador, sinó un jurista amb inquietuds històriques i literàries que considerava necessari conèixer el context històric per a entendre el sistema jurídic d’un país. També escriví Practica forense. Sus leyes, doctrina y formulario completo. Juicios estraordinarios (1837).
Lectures
- GISPERT Y BALDRICH, J.M. de: Elogio del difunto Don Ignacio Sanpons y Barba, Imprenta de Tomás Gaspar, Barcelona 1846.
- MUNS, R.: Memoria histórico-biográfica del señor D. Ignacio Sanponts y Barba, Imprenta de Brusi, Barcelona 1846.