Desenvolupament enciclopèdic
Ja al final de la dècada del 1930, Vicens confirmava el seu interès creixent per la història més recent; això, juntament amb el fet que, des del 1954, ensenyava història econòmica, feu que es plantegés que havia arribat el moment d’escriure sobre el s. XIX. No hi havia res important escrit sobre el vuit-cents català, «una fase de transició de la història de Catalunya, molt semblant a la del s. XV», en paraules del mateix autor, si bé ara aquesta transició era un redreçament i no una davallada, de manera que la tasca encara estava per fer. I, a més, l’autor volia escriure per a una burgesia, la dels anys cinquanta del s. XX, sobre la qual havia dipositat moltes esperances. Volia, en definitiva, una nova classe dirigent (Josep M. Colomer). Segons diversos autors, aquesta obra és un estudi modèlic (Borja de Riquer), una obra acabada i ben rodona (R. Grau i M. López), que defensava una tesi; no era una síntesi provisional. Per a J. Fontana, «Vicens és l’autèntic fundador dels estudis d’història contemporània de Catalunya». Segons J. Termes, però, en aquesta obra d’història política hi havia poc de nou, i encara menys d’història del catalanisme, i la part dedicada al moviment obrer estava envellida. Però, amb materials vells feu «una història nova». Segons J.M. Muñoz i Lloret, amb aquesta base tan feble es construí un dels llibres «més personals i més renovadors de la història contemporània de Catalunya». Per a A. Sánchez, era una síntesi interpretativa basada en dades ja conegudes i llançava moltes hipòtesis, cosa que indicava que encara restava molt per investigar.
L’obra es divideix en tres blocs. En primer lloc, s’estudien els canvis en l’estructura demogràfica catalana, l’anàlisi de les transformacions agràries, l’activitat industrial en bloc i per sectors, del comerç, els diners, els transports i, per fi, de la política econòmica; l’autor defensa el proteccionisme. En aquest primer bloc, també s’interessa pels grups socials, tant pels tradicionals com pels nous, és a dir, la burgesia i el proletariat. En segon lloc, tracta de les fluctuacions demogràfiques, econòmiques i socials i, després, de les intel·lectuals, treballades a partir dels canvis generacionals. En la tercera part s’explica com reaccionà cada grup social al llarg del s. XIX; és a dir, parla de la història política del país. Segons l’autor, «els fets són una resultant de les condicions de base explicades abans i, per tant, no cal que siguin justificats, sinó compresos». La idea era entendre per què la burgesia catalana no havia pogut construir l’Estat liberal espanyol. Ni la forma de fer història tradicional, que veu el vuit-cents com una llarga lluita entre absolutisme i liberalisme, ni el marxisme podien explicar perfectament el que succeí. L’autor intentà fer una història total del s. xix català, seguint l’orientació de l’escola dels Annales. I, al final del llibre, per mediació de la seva deixebla M. Llorens, es deixava constància de l’admiració de l’autor pels burgesos catalans, tot incloent-hi una selecció de biografies de prohoms. Segons Borja de Riquer, per a Vicens, el s. XIX «fou l’època del retrobament de la nova classe dominant catalana, la burgesia ascendent, amb el seu país», la qual s’havia fet a si mateixa i havia pogut prosperar a pesar de totes les dificultats. Mentre Espanya s’enfonsava, Catalunya, gràcies a un «moviment instintiu de conservació», diu Vicens, tenia voluntat de triomfar i sortir endavant. Evidentment, hi ha aspectes d’aquesta obra que caldria matisar, com presentar sempre la burgesia catalana com la subministradora única d’iniciatives polítiques liberals i modernes, enfront de l’oligarquia hispana conservadora i endarrerida, o l’escassa atenció que prestà per un tema com l’actitud de la burgesia davant la qüestió obrera. També és cert que Vicens fou el primer a deixar clar que era molt important saber més coses sobre la política dels catalans respecte a Espanya (Borja de Riquer).
Lectures
- COLOMER, J.M.: “Usos i abusos de Jaume Vicens Vives”, L’Avenç, 83, 1985, p. 72-74.
- d. a.: Epistolari de Jaume Vicens, 2 vol., Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona, 1994-98.
- MUÑOZ I LLORET, J.M.: Jaume Vicens i Vives. Una biografia intel·lectual, Edicions 62, Barcelona 1997.
- RIQUER, B. DE: “Revisar Vicens: una necessitat i un repte”, L’Avenç, 83, 1985.
- SÁNCHEZ SUÁREZ, A.: “La burguesía catalana del siglo XIX en la obra de Jaume Vicens Vives”, Manuscrits, 3, 1986, p. 41-75.
- TERMES, J.: “La historiografia de la postguerra i la represa de Jaume Vicens Vives”, L a historiografía catalana, Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona, 1990, p. 37-51.