Desenvolupament enciclopèdic
Es fundà com a ens amb personalitat jurídica pròpia en forma d’un consorci entre la Generalitat Valenciana i la Diputació de València, i al qual, en principi, podrien incorporar-se les diputacions d’Alacant i de Castelló. El marc d’actuació era tot el territori valencià, per bé que les diputacions de Castelló i d’Alacant no s’hi integraren. Incorporava l’antiga Institució Alfons el Magnànim (IAM), creada per la Diputació de València el 1947 tenint en compte la iniciativa del CSIC de potenciar els centres d’estudis locals i renovada a partir del 1980 ja en l’etapa democràtica i com a conseqüència de l’accés de polítics socialistes a la direcció d’aquesta corporació. Tenia com a finalitat promoure, subvencionar i coordinar investigacions, estudis i activitats culturals i científiques com ara congressos, seminaris i exposicions. S’estructurava en onze instituts, entre els quals hi havia el d’art (dirigit successivament per Trinitat Simó i Carme Gràcia), el d’economia (Antoni Rico, Ernest Reig i Juan Antonio Tomàs Carpi), el de geografia (Josep M. Bernabé i Vicenç M. Rosselló), el d’història (Màrius Garcia Bonafé, Teresa Carnero i Antoni Furió), el de literatura i filologia (Joan Fuster i Albert Hauf), el de sociologia i antropologia social (Joan F. Mira i Josepa Cucó) i el de musicologia (Vicent Ros), a més dels de l’àrea de ciències experimentals. Impulsà un gran nombre de projectes d’investigació, predominantment sobre aspectes de la realitat valenciana en tots els camps, bé al si dels instituts o bé mitjançant ajudes atorgades en concurs públic anual dividit en quatre apartats: humanitats, ciències naturals, ciències socials i reunions o seminaris interdepartamentals. Recollia l’herència de la IAM i, concretament, les dues biblioteques històriques de l’Institut Valencià d’Economia (que al seu torn perllongava l’antic Centre d’Estudis Econòmics Valencians, dirigit els anys trenta per Romà Perpiñà i Grau) i la biblioteca Saralegui, especialitzada en història de l’art. L’Institut d’Història desenvolupà una intensa activitat en relació estreta amb els departaments universitaris. Les línies de treball que impulsà se centraven en la catalogació de fonts documentals, l’estudi dels partits polítics i la història econòmica; més endavant centrà l’interès en l’estudi de la societat artesanal en l’Edat Mitjana, la història de les dones, el moviment obrer i la història contemporània. Prestà atenció a la història de la historiografia i a l’estudi de les institucions valencianes en el passat. Gran part dels treballs promoguts foren publicats en forma de llibre en les diverses col·leccions de la institució.
Entre el 1985 i el 1995 en fou el director el sociòleg Josep Picó, i el director de publicacions, l’historiador M. Garcia Bonafé. Tots dos eren professors de la UV i ja exercien aquestes funcions a la IAM renovada. L’òrgan rector bàsic era el Consell Ple, integrat per 40 consellers de número, del qual formaren part, en un moment o altre, investigadors com Manuel Ardit, Ricard Blasco, J. Fuster, Arcadi Garcia i Sanz, Enrique Giménez, José María López Piñero, Enric Llobregat, Tomàs Llorens, J.F. Mira, Xavier Paniagua, Mariano Peset, V.M. Rosselló, Rodolf Sirera, T. Simó, José Francisco Yvars, Salvador Almenar, Manuel Costa, Milagros Gil-Mascarell, Ramon Lapiedra, Joan Mateu, Bernat Martí Oliver, Manuel Valdívia, Antoni Escarré, Agustín Rubio Vela, Joaquim Azagra, Evangelina Rodríguez, Carme Aranegui, C. Gràcia i A. Hauf. Durant aquest període acollí la florida de la historiografia valenciana més innovadora, vinculada a la UV. La seva estructura i dinàmica de funcionament permetia, a més, la creació d’un marc científic apte per a les iniciatives interdisciplinàries. En la seva configuració, esdevenia un ens amb escassos precedents, en el context valencià, per la qualitat de la recerca promoguda, lligada al món universitari i inspirada en un programa clar d’estructuració cultural del país, i pel volum de recursos públics invertits. Entre el 1980 i el 1995 disposà d’un pressupost global de 2.241 milions de pessetes, 825 milions dels quals es dedicaren a la investigació. En aquest període es posaren en marxa 974 projectes, que produïren un total de 1.275 textos (llibres, articles en revistes especialitzades, comunicacions en congressos i tesis doctorals). Promogué la tasca d’un nombre considerable d’investigadors joves, representatius de la notable renovació de la vida cultural i acadèmica valenciana del darrer terç del segle, i reforçà una infraestructura de recerca encara esquifida. Una de les activitats més significatives de la institució fou la producció editorial a través del segell Edicions Alfons el Magnànim, que aconseguí una penetració comercial i una presència pública remarcables. Els llibres de tema històric tingueren un pes important en el seu catàleg, que arribà als 550 títols publicats fins el 1995, tant en català com en castellà. Molts d’aquests llibres tenien el seu origen en recerques promogudes per la institució; uns altres eren el producte de tesis doctorals; finalment, potencià també la traducció d’obres significatives. A més de la publicació regular de la revista Debats, destaquen les col·leccions “Estudios Universitarios”, “Politècnica”, “Descobrim el País Valencià” (de divulgació històrica), “Biblioteca d’Autors Valencians” (obres fonamentals de la literatura valenciana, creada per J. Fuster), “Biografia”, “Política y Sociedad”, “Ciència”, “Obres Completes” (com les de Joan Gil-Albert, Vicente Gaos, Lluís Vives, Frederic Furió i Ceriol), “Arxius i Documents”, “IAM Investigació”, “Compositors del País Valencià”, així com la sèrie de panoràmiques històriques valencianes (amb obres com Història del País Valencià (1995), d’A. Furió; Història de la Ciència al País Valencià (1981), de J.M. López Piñero i Víctor Navarro i Brotons; Història de l’Art Valencià (1955), de C. Gràcia; Geografia del País Valencià (1995), de V. Rosselló, i Història de la Literatura valenciana (1995), de Josep Lluís Sirera). Cal esmentar també obres singulars com ara l’enciclopèdia Arqueologia industrial valenciana, a cura de M. Garcia Bonafé i M. Cerdà.
Arran del canvi polític determinat per l’accés del Partit Popular a les institucions valencianes (1995), s’inicià una nova etapa. El teòleg i filòsof Agustín Andreu Rodrigo en fou nomenat director i José Luis Villacañas Berlanga, catedràtic de la Universitat de Múrcia, director de publicacions. Foren destituïts tots els directors dels instituts de l’etapa anterior. Tanmateix, el Consell Ple, l’òrgan rector, es mantenia com a tal per imperatiu estatutari. La contradicció derivada d’aquesta circumstància, sumada a les pressions dels sectors mediàtics i polítics adversos, que durant anys l’havien escomès amb duresa per la seva orientació de modernitat i l’enfocament dels temes valencians, menà a una solució traumàtica. El 1997 el Consell de la Generalitat Valenciana i la Diputació de València acordaren dissoldre el consorci que sustentava la Institució. Aquesta decisió, que comportava la supressió de la institució com a tal i la separació del seu equip i personal, es portà a la pràctica el 1998. La Generalitat i la Diputació es repartiren els actius patrimonials, que els assignaren a l’Organismo Público Valenciano de Investigación (OPVI), que la Generalitat Valenciana havia creat recentment, i a la reconstituïda IAM, de la Diputació de València, que es feu càrrec de tota l’àrea de publicacions. Es tancà d’aquesta manera la història d’una institució que havia prestat importants serveis a la tasca d’investigació amb suport públic i, en termes generals, a la cultura valenciana, que perdia així una de les seves institucions clau. L’arxiu d’investigació (centenars de recerques en part inèdites) passà en poder de l’OPVI. Pel que fa als fons bibliogràfics, la valuosa biblioteca de l’Institut d’Economia es traslladà a la Biblioteca Valenciana; la Saralegui ja havia estat assignada abans al Museu Sant Pius V. Finalment, la biblioteca i hemeroteca del servei de publicacions, i els fons documentals, foren consignats a la IAM. Les incerteses de la trajectòria ulterior d’aquesta institució reconstituïda, tanmateix, portaren a la dispersió d’aquests fons.
Lectures
- GABARDA, V.: Institución “Alfonso el Magnánimo”. Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (1947-1997), Edicions Alfons el Magnànim, València 1997.
- INSTITUCIÓ VALENCIANA D’ESTUDIS I INVESTIGACIÓ: Memòria d’Investigacions, 1980-1994, Edicions Alfons el Magnànim, València 1995.