Rebé l’esperit i els objectius de l’Equip de Recerques Ceretanes (ERC), que el 1968 ja havia organitzat el I Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Es volgué aprofitar la idea de la situació geopolítica de la Cerdanya com a territori de frontera, arran del tractat dels Pirineus (1659), així com impulsar i fomentar tots aquells actes i activitats que tinguessin com a fi la unitat de la Cerdanya, per damunt de tota mena de barreres, i treballar per a aconseguir la seva unitat territorial i lingüística. La seva creació impulsà l’estudi de la prehistòria, l’arqueologia, la història, la geografia, la geologia, la flora, la fauna, l’etnologia, l’art, el folklore i altres aspectes culturals de la comarca ceretana, i també les seves relacions exteriors, particularment amb la resta dels Pirineus, temes entorn dels quals es realitzen conferències; també s’organitzen col·loquis internacionals sobre arqueologia i història. A més, es fan actes i trobades dins la Unió de Centres d’Estudis Transpirinencs (UCET), una macroentitat que vincula entitats de França, Catalunya i Andorra. Publica congressos i monografies, com ara La Cerdanya. Mapa físic de la comarca (1982) i Homes i oficis de Puigcerdà al segle XIV (1982), de Sebastià Bosom i Isern. Anualment, i amb l’ajut del Patronat Eiximenis, s’edita, com a mínim, un llibre, i col·labora en la publicació de la revista Ceretània. L’IEC disposa també d’una biblioteca i de l’Arxiu Històric Comarcal de Puigcerdà.