Desenvolupament enciclopèdic
La Diputació de Lleida li concedí l’edifici gòtic de l’antic hospital de Santa Maria per a ubicar-hi la seu social. La primera junta la integraren Josep M. de Porcioles (president de la Diputació), com a president; Josep Antoni Tarragó i Pleyan, com a secretari general, i Josep Sol i Ballespí, com a primer promotor. En els estatuts fundacionals (1942), reformats el 1965, es definí com un centre promotor i impulsor de la investigació i l’estudi en el marc de la província de Lleida i les seves comarques que, buscava l’exaltació i l’increment dels valors espirituals, preferentment, els de les terres lleidatanes. En el ple del 28 de gener de 1986, la Diputació aprovà un nou ordenament per a adaptar-se a la nova situació política i social derivada de la instauració de la democràcia. El darrer text normatiu de l’IEI fou aprovat el 7 d’abril de 1993. Depèn, fonamentalment, de l’aportació pressupostària de la Diputació, però, com a organisme autònom, té la gestió directa dels serveis de cultura. Gaudeix de personalitat jurídica i patrimoni propi i està adscrit a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals (CECEL) i a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC).
Des de l’inici, comptà amb el suport de notables figures culturals del país: Agustí Duran i Sanpere, director dels Museus de Barcelona; Jesús Ernest Martínez i Ferrando, director de l’ACA, i Felip Mateu i Llopis, director de la BUB. D’aleshores ençà, ha contribuït notablement a la promoció i divulgació de l’activitat cultural lleidatana amb cursos, conferències, publicacions i activitats ben diverses. L’any 1943 aparegué la revista Ilerda, òrgan d’expressió de l’IEI. El 1967 es creà la càtedra de cultura catalana Samuel Gili i Gaya, que contribuí a la difusió de la llengua i cultura catalanes. Comptà amb membres científics i erudits com l’historiador Pere Sanahüja, el botànic Pius Font i Quer, el bioquímic Joan Oró, el cardiòleg Roc Pifarré i Josep Lladonosa i Pujol, entre molts d’altres. Pel que fa a les activitats d’investigació i divulgació, s’articula en vuit unitats de recerca o departaments: Arts, Ciències de l’Educació, Ciències Experimentals, Matemàtiques i Noves Tecnologies, Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials, Ciències de la Vida i la Salut, Geografia i Història, Lletres i Patrimoni. Ha contribuït considerablement en la investigació i divulgació de la història de les comarques de Lleida. Entre els seus col·laboradors destaquen, a més dels ja esmentats, Josep Joan Piquer i Jover i Prim Bertran i Roigé.
Lectures
- LLADONOSA i PUJOL, J.: Història de la ciutat de Lleida, Curial, Barcelona 1980.