Desenvolupament enciclopèdic
La voluntat que esdevingués «centre de recepció i intercanvi del pensament i la ciència» dugué a l’adopció del nom d’Institut Menorquí d’Estudis, i no d’Institut d’Estudis Menorquins, per tal com es defugí qualsevol connotació localista, i s’establiren distàncies amb els vagues projectes sorgits durant el franquisme. En aquest sentit, la seva creació culminà un procés gestat durant els anys de recuperació i de configuració democràtiques de l’illa.
Els primers membres de l’IME foren nomenats pel Consell Insular de Menorca, com a organisme públic fundador. Aquest fet marcà una nòmina inicial de síntesi, que recollí els noms més destacats de la investigació de les dècades anteriors, i alhora les figures d’una generació més jove amb un currículum acadèmic prou sòlid. La voluntat, a més, d’integrar dins l’IME tant els estudiosos menorquins que, per la seva trajectòria professional (universitària en molts casos), vivien fora de l’illa, com els que, sense ser-ne, havien dedicat un espai important a la investigació insular, explicà l’ampli i qualificat espectre de les persones vinculades a l’IME des dels primers anys de la seva fundació. Caldria destacar-ne, pel seu dinamisme inicial, l’historiador Andreu Murillo i Tudurí; l’historiador de la ciència (i alhora coordinador científic de l’Institut) Josep Miquel Vidal Hernàndez; el professor de filosofia de la cultura, Jaume Mascaró Pons; l’economista Guillem López Casasnovas, i el geògraf (i president del Consell Científic) Tomàs Vidal Bendito. El nomenament, el 1986, de Jordi Carbonell i de Josep Massot i Muntaner, com a membres honoraris de la Secció de Llengua i Literatura, ha estat una altra dada significativa dels referents a què s’acollí l’IME.
L’Institut s’ha organitzat en cinc seccions: Ciència i Tècnica, Ciències Naturals, Ciències Socials, Història i Arqueologia i Llengua i Literatura. Pel que fa a la Secció d’Història i Arqueologia, els 15 membres fundadors (dels 33 que actualment la componen) foren encapçalats per A. Murillo, el primer cap de la secció i investigador que encarnà la renovació historiogràfica, i hi foren presents, des de les figures més destacades de la postguerra (Ferran Martí i Camps i Josep Mascaró i Passarius), fins a les generacions més joves (nascudes entre el 1940 i el 1950), dels camps de l’arqueologia i la història antiga (Joan de Nicolàs Mascaró, Lluís Plantalamor Massanet, Margarida Orfila Pons i Cristina Rita Larrucea), de la història medieval i moderna (Jaume Sastre Moll i Florenci Sastre Portella) i, en menor mesura, de la contemporània (Gabriel Cardona).
Les publicacions ocupen un dels espais més destacats de l’activitat de la Secció d’Història i Arqueologia. Es publicà la revista Meloussa (1988-2000) i la col·lecció “Cova de Pala”. Pel que fa a la revista, cal destacar que és l’única publicació periòdica d’una secció de l’IME; i nasqué amb la voluntat de renovar metodològicament la historiografia local, d’omplir-ne els buits monogràfics i d’erigir-se en un espai d’intercanvi i de debat especialitzats. Els primers dos números foren articulats en quatre grans apartats (estudis, informació, metodologia i bibliografia). A partir del tercer número, esdevingué una revista de monografies històriques. Molts dels materials publicats provenen de les aportacions de les Trobades d’Historiadors i Arqueòlegs, organitzades també per la Secció.
L’altra publicació emblemàtica de la Secció d’Història i Arqueologia és la col·lecció “Cova de Pala”, amb 16 títols publicats, alguns dels quals avalats pels guardons atorgats en diferents convocatòries de premis d’investigació. Amb tot, el gruix de publicacions es completa amb obres editades, d’una banda, en altres col·leccions, generals o connectades a altres seccions de l’IME; i, de l’altra, coeditades amb institucions acadèmiques de dins i de fora de Menorca.
De les activitats que desenvolupa la Secció d’Història i Arqueologia, que són les inherents al funcionament que regeix l’IME, cal destacar la convocatòria i la concessió d’ajuts per a projectes d’investigació: el fet que sigui una de les seccions més dinàmiques en aquest apartat dona la mesura de la intensitat i de l’extensió de la recerca promoguda en tots els camps, començant pel prehistòric i abraçant, des de diverses perspectives i matèries, tot l’arc diacrònic. Aquests treballs, duts a terme per investigadors de dins i fora de l’illa i publicats en bona part, són arxivats a l’IME. També es convoquen (amb diferents ajuntaments de l’illa) premis d’investigació, entre els quals destaquen el premi d’investigació cultural Francesc de Borja Moll, amb els següents títols publicats: Estudi de la demografia actual menorquina, de Maria Lluïsa Dubon Pretus, premi 1990-91; Biblioteques, llibres i lectors: aproximació a la cultura de Menorca en la primera meitat del segle XVII, de Miquel Àngel Casasnovas, premi 1994-95, i L’educació a Menorca (1850-1936). Una visió estructural, d’Ignacio Martín Jiménez, premi 1996-97. També destaquen el premi Ciutat de Maó, el premi d’investigació sobre es Mercadal i Fornells i el premi d’investigació de Ferreries (editats els dos darrers a la col·lecció “Cova de Pala”).
La Secció d’Història i Arqueologia organitza, també, conferències puntuals i reunions (com la Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, en col·laboració amb l’IEC i la UB) i participa en jornades convocades per altres seccions de l’IME, com les Jornades d’història agrària contemporània i les Jornades de reflexió sobre el comerç exterior i marítim, de la Secció de Ciències Socials, o les dedicades a Antoni Febrer i Cardona, Joan Ramis i Josep Maria Quadrado, de la Secció de Llengua i Literatura. Les Trobades d’Historiadors i Arqueòlegs són, però, les que caracteritzen emblemàticament la secció. Foren organitzades, per primera vegada, el 1988 amb l’objectiu d’establir un estat de la qüestió de la historiografia menorquina en totes les seves etapes i d’afrontar els reptes de les fonts, el caràcter pluridisciplinari i la difusió; les altres sis convocatòries se centraren en temàtiques unitàries com la història econòmica i social (1989); religió i societat al llarg del temps (1992); Menorca i el món mediterrani: relacions econòmiques, socials, polítiques i culturals (1993); El s. XVIII, mite i realitat (1995); Industrialització i canvi social a Menorca (1837-1914) (2000), i Arqueologia, espai i territori a Menorca (2001).
Cal, finalment, tenir en compte que la Secció d’Història i Arqueologia ofereix un servei important d’elaboració d’informes tècnics i de representació científica a altres organismes: entitat consultiva en matèria de Patrimoni Històric dins el Consell Insular de Menorca, és present a la Comissió Científica del Consorci Reserva de la Biosfera, a la Ponència Tècnica d’Arqueologia i a la Comissió Assessora d’Arts Plàstiques. Aquest servei institucional d’àmbit insular complementa els d’edició de llibres i els d’organització d’actes acadèmics, amb tots els seus vessants de difusió i de relació amb entitats i universitats catalanes, espanyoles i estrangeres (amb algunes de les quals l’IME ha signat convenis de col·laboració) dins el marc de l’actuació global de l’Institut Menorquí d’Estudis, adscrit a la Confederación Española de Centros de Estudios Locales, organisme del CSIC i a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.
Els quinze anys transcorreguts des de la seva fundació no permeten l’establiment d’unes èpoques marcades, per més que els mateixos canvis històrics, en general, i algunes fites internes, en particular, assenyalen evolucions significatives pel que fa a l’eixamplament dels objectius inicials i als resultats obtinguts. Així, caldria destacar el paper científic de l’IME en la declaració, el 1993, de Menorca com a Reserva de la Biosfera per la UNESCO. La memòria elaborada per a tal fi significà la coordinació de les cinc seccions, que aportaren una visió de l’illa tant des de la perspectiva de la realitat física com del patrimoni cultural, els fets històrics i el desenvolupament socioeconòmic en els darrers segles.
Lectures
- SALORD, J.; TAYADELLA, A.: “Les Jornades Antoni Febrer i Cardona: una síntesi de la dinàmica de l’Institut Menorquí d’Estudis”, RC, 57, 1991, p. 58-62.
- SALORD, J.: “De l’Ateneu a l’Institut Menorquí d’Estudis: creació i projecció culturals a la Menorca del segle XX”, a SERRA, S.; COMPANY, A. (coord.): El moviment associatiu a les Illes Balears des del final del segle XIX fins a l’actualitat, Institut d’Estudis Baleàrics, Palma 2001, p. 289-301.
- VIDAL, J.M.; RITA, J.; MARÍN, C.: Menorca, Reserva de la Biosfera, Consell Insular de Menorca, Caixa de Balears “Sa Nostra” i Institut Menorquí d’Estudis, Ciutadella 1994, p. 251.