Estava integrat dins el Patronat Josep Maria Quadrado (CSIC) i era membre (1979) de la Confederación Española de Centros de Estudios Locales (CECEL), organisme que contribuí a crear. Segons els estatuts, la seva funció era la d’«orientar, coordinar i impulsar les recerques i estudis de naturalesa científica, literària i artística en la província d’Alacant, preferentment en totes aquelles matèries de caràcter i interès local». Estava organitzat en diverses seccions especialitzades dedicades respectivament a la literatura, les arts plàstiques, la música, els llibres i les biblioteques, la fotografia i el cinema i la premsa i els mitjans de comunicació. A la segona meitat dels anys seixanta, la seva activitat s’incrementà i es crearen noves seccions: Ciències, Dret i Sociologia, Economia, Arqueologia i Història i Folklore. Des del principi, l’Institut desenvolupà una intensa activitat editorial, amb la publicació de nombroses monografies relatives a la província d’Alacant (Francesc Figueras i Pacheco, Los antiguos gremios de la ciudad de Alicante [1958]; Vicent Martínez i Morellà, Castillos y fortalezas de la provincia de Alicante [1951]; Francesc de P. Momblanch, La segunda Germanía del reino de Valencia [1957]; Roc i Chabàs, Historia de la ciudad de Denia [1958]; Enric Llobregat, Contestania Ibérica [1972]; Salvador Seguí, Cancionero de la provincia de Alicante [1973]) i de dues revistes, la Revista del Instituto de Estudios Alicantinos i Forma Abierta, aquesta última dedicada més a la creació literària. Principal impulsor dels estudis locals i provincials, es beneficià de l’increment de l’activitat científica i cultural que suposà la creació de la Universitat d’Alacant (1968). Després de la transició, i d’un intent frustrat de fusionar-lo amb la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València dins la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (IVEI), creada per la Generalitat, fou potenciat per les noves autoritats democràtiques, que en canviaren el nom pel d’Institut de Cultura Joan Gil-Albert.