Vida i obra
D’ascendència croata i pertanyent a una família de classe mitjana, fou una de les figures cabdals de la cultura eivissenca al s. XX. Ordenat de sacerdot el 1907, desenvolupà una immensa tasca cultural. Conreà la poesia en llengua catalana: el seu primer poema publicat fou A la Verge Immaculada (1901) i el 1933 es publicà la seva obra poètica més important, Dialectals. Mestre de periodistes, fou redactor en cap del Diario de Ibiza i escriví també en El Correo de Ibiza i El Porvenir. El seu interès per la llengua catalana es manifestà, així mateix, en les seves col·laboracions amb mossèn Antoni Maria Alcover. Fou professor del Seminari d’Eivissa i d’institut i posà en marxa una escola nocturna.
Sense cap dubte, la seva principal aportació es troba en el camp de la historiografia i en un doble vessant: com a arxiver i com a historiador. El 1913 fou nomenat canonge arxiver de la catedral d’Eivissa i fou el col·lector i organitzador de l’Arxiu Històric d’Eivissa. Membre de la Real Academia Española i de la Real Academia de la Historia, pot ser considerat el pare de la historiografia eivissenca. La seva primera monografia històrica fou Corsarios ibicencos en los siglos XVIII i XIX (1906), i el 1908 participà en el I Congrés de l’Arxiu de la Corona d’Aragó amb Es feudalisme a Eivissa. Tot i que no es pogué dedicar a la història de manera professional, ja que havia de dur a terme tasques més urgents, li consagrà les seves poques hores de lleure. Les condicions de treball de l’investigador a l’Eivissa del principi del s. XX eren penoses; la inexistència d’arxius i índexs documentals l’obligà primer a posar en ordre tota la documentació emmagatzemada en capses a soterranis i racons de magatzems. Aquesta fou una feina fonamental que, juntament amb la seva monumental Historia de Ibiza (1966-67) en quatre volums, és el punt de partida de l’estudi de la història de les Pitiüses. En Historia de Ibiza, fa un recorregut per la història de la seva terra des de l’antiguitat fins al s. XIX, passant per l’època de la conquesta catalana i dedicant el darrer volum al costumisme (el teatre, l’habitatge, les rondalles, etc.). Altres obres històriques importants d’aquest canonge eivissenc són Monografías sobre la importancia arqueológica de Ibiza y su Museo Arqueológico (1931-32), en tres volums, i Eivissa. Les seves institucions històriques (1964).
Lectures
- CIRER, F.: Isidor Macabich, Conselleria d’Educació, Cultura i Esports, Palma 1999.
- PORCEL, B.: “Isidor Macabich”, Los encuentros, Destino, Barce-lona 1971, p. 277-284.