Exercí de farmacèutic a Perpinyà durant la primera meitat del s XIX. Destacà pels seus coneixements en botànica, entomologia, herpetologia, malacologia, paleontologia i geologia. Tingué un paper destacat en la creació de la Societat Filomàtica de Perpinyà, de la qual fou el primer president (desembre del 1833). El 1841, aquesta societat prengué el nom de Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Lletres, Arts Industrials i Agrícola i, finalment, el 1843 es transformà en l’encara vigent Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals (SASL). El primer butlletí de la societat aparegué el 1835. Per a l’ocasió, pronuncià un “Discours sur la Société des Pyrénées-Orientales”, en el qual exposà els objectius de la nova societat: establir una comunicació entre els homes, promoure la recerca en tots els àmbits –científics, agrícoles i industrials, sense oblidar altres ciències com l’arqueologia o la literatura–, recuperar els àmbits agrícola i industrial, tot treballant per a la difusió de nous procediments i la constitució de col·leccions naturalistes per a enriquir i afavorir els coneixements. També assumí la major part de la redacció del primer volum: escriví les notes sobre un jaciment de lignit descobert a Paziols, a l’Aude; un informe sobre un opuscle de M. Tournal –un dels precursors de l’arqueologia prehistòrica del migdia francès– dedicat als volcans antics; una nota sobre la vall de Carançà; en col·laboració amb M. Faurelle, descriví una dent fòssil que atribuí a Rhinoceros megarhinus, i també proposà la creació d’un gabinet públic d’història natural, entre d’altres. Fou membre de diverses acadèmies i societats d’estudis locals i autor de nombroses publicacions en diferents revistes: “Archéologie (Aqueduc découvert près de Peyrestortes)”, Le Publicateur des P.O. (1835), “Notice archéologique”, Bulletin de la Société Philomatique de Perpignan (1837). El 1828 ja era un investigador conegut. Juntament amb els doctors B. Carcassonne i L. Companyo, el farmacèutic Farines escriví “Rapport sur la baleine échouée sur les côtes du département des Pyrénées-Orientales”, Bulletin de la Société Royale d’Agriculture, Arts et Commerce des Pyrénées-Orientales (1828). La determinació científica d’aquest cetaci provocà una polèmica entre L. Companyo i els coautors de l’obra que donà origen a diversos treballs. Les conseqüències més notables foren que Companyo, que no havia estat membre fundador de la Societat Filomàtica, augmentà progressivament el nombre de col·laboracions en el Butlletí fins que, el 1845, n’esdevingué el president. A mesura que la fama de Companyo creixia, Farines anà perdent força i només publicà un breu article en el volum 3 (1837). El seu nom figurà encara en la llista de membres de la Societat en els volums 4 (1839) i 5 (1841), però ja no aparegué en el volum 7 (1848), que comprenia els treballs fets entre els anys 1845 i 1847. Per tant, és possible que morís fins i tot abans del 1845. Bon coneixedor de la regió, Farines acompanyà, cap al 1828, el professor montpellerí, Marcel de Serres –reconegut com un dels fundadors de la paleontologia–, a la cova de Talteüll, la cèlebre cova de l’Aragó, coneguda a l’època sota la denominació popular “d’Argou”. Les recerques que hi feren donaren lloc a la comunicació “Notice sur la caverne à ossements d’Argou (Pyrénées-Orientales)”, Annales des Sciences Naturelles (1829). Els autors afirmaren haver exhumat la quantitat d’ossamentes d’animals suficients per a identificar diverses espècies. Remarcaren també que els ossos estaven esquinçats en petits fragments, segons ells a causa d’un al·luvió intens. Marcel de Serres esdevingué, gràcies a Farines, membre corresponent de la Societat Filomàtica el 1833. Tanmateix, no trigà gaire a establir-se una polèmica i un posterior distanciament entre tots dos al voltant dels pous artesians, els primers dels quals acabaven de ser foradats al Bages i després, a Rivesaltes.
És difícil apreciar el valor científic de la seva obra com a naturalista, certament inferior a la de L. Companyo, però cal reconèixer el paper que tingué en la creació de la SASL, i l’impuls que donà a la naixent recerca científica. Farines cedí la seva col·lecció geològica al Museu d’Història Natural de Perpinyà.