Exercí d’educador a Maó. Fou destinat a Palma, on formà part del professorat de l’Institut Balear i dirigí l’Escola Normal de Mestres. La seva tasca fou significativa sobretot pel que fa a la formació i influència sobre els futurs mestres. També destacà per l’elaboració de diversos manuals d’estudi per als alumnes, que el feren mereixedor dels premis de la Comissió Provincial (1857) i de la Direcció General d’Instrucció Pública (1869). Fou col·laborador del Diario de Palma. De la seva producció historiogràfica destaca el Compendio de geografía e historia de las Baleares (1866), obra didàctica destinada als infants que pretenia oferir una visió moderada i ponderada de les Balears. L’autor posà èmfasi en la conquesta catalana, i enaltí la figura de Jaume I i l’actitud promonàrquica dels illencs. També remarcà que, amb l’arribada dels Borbó, es perderen les franquícies i els usatges. Els fets socials més destacats que tracta aquesta obra són el saqueig del call de Palma, la revolta dels Forans i les Germanies. En els tres casos, tot i que Balaguer intentà ser ponderat, es deixà dur per la visió tradicional i valorà l’actitud de l’Ajuntament de Palma d’honrar la memòria dels capdavanters de la Germania.
La Junta Provincial de Primer Ensenyament recomanà als mestres la utilització d’aquest manual per a l’ensenyament dels més joves, malgrat que la formació dels mestres i la de l’Institut Balear era encara molt global i no es tenia en compte el particularisme cultural illenc. Així i tot, des del començament del s. XIX, nasqué entre determinats sectors de la historiografia mallorquina la inquietud d’escriure la història del país i d’estudiar-ne la llengua. Entre les seves obres també destaquen: Definiciones y principales operaciones de aritmética con el sistema métrico decimal (1876) i Conjugación de verbos castellanos (1885).