Vida i obra
D’origen humil, estudià al Seminari de Vic i al Reial Col·legi de Sant Carles, agregat a la Universitat de Cervera. El 1833 es llicencià en teologia i el 1835 es doctorà. Fou ordenat de sacerdot a Vic (1834). Balmes no fou un historiador en el sentit estricte de la paraula, però feu importants aportacions historiogràfiques sobre el seu temps, observacions sobre la història com a via de coneixement i reflexions sobre la feina i l’objectivitat dels historiadors.
Les seves opinions respecte a la història es troben disperses en diversos opuscles, llibres i articles. Col·laborà en la revista La Civilización (1841-42), juntament amb J.M. Ferrer i Subirana i J. Roca i Cornet; posteriorment dirigí i redactà pràcticament sol La Sociedad, de Barcelona, i el Pensamiento de la Nación, de Madrid, òrgan de la fracció vilumista, la més conservadora del moderantisme espanyol de l’època. El 1840 publicà Consideraciones políticas sobre la situación de España, i entre el 1842 i el 1844, els quatre volums d’El protestantismo comparado con el catolicismo en sus relaciones con la civilización europea, resposta a la Histoire générale de la civilisation en Europe, de François Guizot. L’obra, en la qual Balmes actuà com a historiador i crític, tingué un gran ressò nacional i internacional. Fou traduïda al francès, l’alemany i l’italià, i se’n feren nombroses edicions.
A més, feu d’historiador en diversos treballs biogràfics publicats en forma d’articles i opuscles (sobre Espartero, O’Connell, Mariana, Newman, Pius IX). De fet, Balmes considerà l’estudi de la història útil i necessari, però es mostrà molt caut amb els llibres d’història. En El Criterio (1846), potser la seva obra més coneguda, donà una sèrie de recomanacions per a la lectura d’aquesta mena de llibres. Recomanà distingir entre la informació certa i la probablement falsa, alertant contra la possible parcialitat dels historiadors, especialment si havien estat part implicada en els fets o no pertanyien a l’època estudiada. Aconsellà conèixer la trajectòria i la personalitat de l’historiador abans de llegir-ne l’obra. Balmes tenia molt clar que calia contextualitzar els llibres d’història. Per a ell era molt important establir la veracitat dels fets i, en aquest sentit, s’apartà de la tendència historicopoètica de molts historiadors romàntics.
No li interessava, però, la història superficial, eixorca, dedicada solament als fets dinàstics o polítics, ja que cercava la història dels individus i les seves idees: la de la vida interior dels pobles i l’evolució de la humanitat. Segons el seu parer, calia analitzar la situació material i moral del poble objecte d’estudi, i també la intel·lectual. Hipercrític i desconfiat, recomanà al lector adreçar-se directament a les fonts primàries per arribar a una visió fidel i propera de la realitat. De fet, Balmes desconfiava de l’historiador com a intèrpret del passat, fins i tot dels més minuciosos. A aquesta desconfiança cal afegir-hi la seva constatació que la major part dels treballs que aprofundien en la filosofia de la història en aquells moments eren obra d’autors protestants o escèptics, com Guizot, amb un gran nombre d’errors d’apreciació, segons ell, respecte de l’Església Catòlica.
Balmes considerà que la filosofia de la història havia de donar la clau per a comprendre l’esperit d’una època, que havia de permetre fer-se una idea clara i fidel del seu caràcter, i aprofundir en les causes dels fets; però, malgrat el seu racionalisme, la interpretació darrera de l’autor fou inequívocament providencialista: la providència de Déu és la primera causa, la darrera raó i la suprema llei de la filosofia de la història. Malgrat tot, el providencialisme balmesià no nega la llibertat humana, però en fixa el fi.
Entre la seva bibliografia cal destacar: Pío IX (1850) i Escritos póstumos del Dr. D. Jaime Balmes (1850).
Lectures
- BATLLORI, M.: “Balmes, sempre més disputat que discutit”, Orientacions i recerques. Segles XII-XX, Curial Edicions Catalanes / PAM, Barcelona 1983, p. 107-127.
- CASANOVAS, P.I.: Balmes. La seva vida, el seu temps, les seves obres, 3 vol., Biblioteca Balmes, Barcelona 1932.
- FRADERA, J.M.: Jaume Balmes. Els fonaments racionals d’una política catòlica, Eumo, Vic 1996.
- MARTÍ, C.: “Jaume Balmes: entre la reacció i la revolució”, a ARTAL, F. et al.: El pensament català del segle XVIII i mitjan segle XIX, Edicions 62, Barcelona 1988, p. 57-74.
- ROCA I CORNET, J.: Una palabra sobre el doctor D. Jaime Balmes presbítero, considerado en sus estudios, como historiador y como literato, Imprenta de José Tauló, Barcelona 1849.