Estudià l’àrab i nombroses llengües modernes. Amplià estudis a Cambridge. Exercí de professor mercantil i d’interventor dels ajuntaments de Llucmajor i Palma. Fou catedràtic d’àrab vulgar a l’Escola de Comerç i a l’Estudi General Lul·lià, de Palma. Membre fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923), s’encarregà d’impartir cursets d’ortografia mallorquina. El 1931 edità una gramàtica de caràcter divulgatiu on distingia entre llengua vulgar i llengua literària, comuna a totes les regions de parla catalana. Fou un dels principals promotors de la revista La Nostra Terra. També col·laborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. Al juny del 1936, signà, com a professor mercantil, la Resposta als Catalans, més conegut com a Manifest als Catalans, on es propugnà la unitat de la llengua i la cultura catalanes. Al setembre del 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, hagué de signar una rectificació on explicità la seva adhesió a l’anomenat Movimiento Nacional i rebutjà el desembarcament republicà i català de Portocristo. Des del 1963, col·laborà amb l’Obra Cultural Balear i fou membre d’un tribunal de capacitació per al professorat de català de grau elemental (1964). Publicà diverses obres sobre llengua àrab i recollí contes populars al Marroc. Deixà inèdit un Diccionario árabe-español.
Com a historiador, estudià les pervivències lingüístiques i ètniques de la dominació islàmica a Mallorca, així com alguns vestigis arqueològics de la mateixa època (làpides sepulcrals, teginat d’Alfàbia). Destacà la publicació del text àrab del còdex llatinoàrab del Llibre del repartiment de Mallorca, que posà a l’abast dels investigadors una documentació fins aleshores gairebé inaccessible. Pòstumament, es publicà la seva síntesi Mallorca musulmana (1973). Les seves recerques sobre la Mallorca islàmica (s. X-XIII), facilitades pel seu domini de l’àrab, foren d’una importància cabdal. Amb tot, les seves aportacions no sempre foren recollides per la historiografia posterior.
De la seva obra destaquen: “Una nova làpida sepulcral musulmana”, BSAL (1933); “Lápida sepulcral musulmana hallada en Pollensa”, BSAL (1947-52); “El códice latino-arábigo del Repartimiento de Mallorca (parte latina)”, BSAL (1947-52); “El códice latino-arábigo del Repartimiento de Mallorca (texto árabe)”, Homenaje al profesor Millás y Vallicrosa, CSIC (1954); “Las inscripciones árabes de Alfabia”, BSAL (1955-56); “Teules pintades i amb inscripcions aràbigues”, BSAL (1964, en col·laboració amb J. Mascaró i Passarius); “Mallorca musulmana”, Historia de Mallorca, vol. I (1971, reeditat el 1978, però al vol. II), i “La Fatiha en los cuentos populares baleáricos”, Orientalia Hispanica (1974).