Format periodísticament en La Veu de Catalunya, destacà per reportatges on analitzà l’actualitat política i econòmica internacional, amb reiterades referències de caràcter històric. Fou director de Cataluña Marítima i de les publicacions de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació. Fruit d’aquest doble vessant periodístic i històric aparegueren les seves primeres obres, on posà de manifest la vinculació al catalanisme liberal i conservador de la Lliga: La protecció de les minories nacionals (1923) i Per un ordre polític i econòmic: democràcia o dictadura? Economia individual o corporativa? (1935). Aquesta última constituí una mena de síntesi dels seus articles d’anàlisi internacional i dels seus amplis coneixements sobre la història moderna i contemporània d’Europa, i pretenia reafirmar els principis democràtics liberals enfront de les temptacions totalitàries del període. Després de la Guerra Civil Espanyola, en el darrer terç de la seva vida (1940-61) realitzà i publicà una extensíssima obra. Els llibres de Carrera i Pujal poden agrupar-se al voltant de dues grans temàtiques: d’una banda, les obres que es poden considerar històries institucionals de diversos organismes comercials i educatius (llotja, universitat, col·legis, escoles...), i, de l’altra, obres molt ambicioses on intentava oferir una visió panoràmica sobre la història política i econòmica de Catalunya i Espanya. Durant els primers anys del franquisme trobà el suport d’alguns dels representants més insignes de la burgesia catalana propera al règim. Tres de les primeres obres que l’autor redactà durant aquest període foren prologades, respectivament, per Pere Gual i Villalbí (La evolución de las ideas y las luchas sociales, 1940), Alfons Sala, comte d’Ègara (Espíritu y fuerza de la Industria Téxtil Catalana, 1943), i Romà Perpiñà i Grau (Historia de la economía española, 1943-47). Escriví també dues obres d’història local sobre Castellterçol: La Vila de Castellterçol (1948) i Ampliacions al llibre La Vila de Castellterçol (1955), i una síntesi d’història d’Europa: La Hegemonía de Europa (1941).
En conjunt, totes les obres de Carrera són fruit d’un intens treball d’investigació i han aportat una notabilíssima riquesa documental, però presenten un important dèficit metodològic. Sovint es tracta d’estrictes buidatges documentals ordenats cronològicament, però mancats d’una veritable visió de síntesi i de capacitat interpretativa. Hereu de la tradició històrica positivista –i potser desitjant evitar qualsevol malentès interpretatiu amb el franquisme–, el mateix autor fou conscient dels dèficits de la seva obra. Segons la seva opinió, la història era una successió de fets documentats de manera irrefutable; les tasques interpretatives, que Carrera identificava amb una mena de “filosofia de la història”, eren feina per a les generacions futures.
Entre la seva bibliografia també destaquen: Historia política y económica de Cataluña, siglos XVI al XVIII (1946-47), La Monarquía y su sistema de Gobierno en el pensamiento de Balmes (1948), La Barcelona del segle XVIII (1951), La Lonja del Mar y los Cuerpos de Comercio de Barcelona (1953), La enseñanza profesional en Barcelona en los siglos XVIII y XIX (1957), La Escuela de Nobles Artes de Barcelona (1775-1901) (1957), La Universidad, el instituto, los colegios y las escuelas de Barcelona en los siglos XVIII y XIX (1957), Historia política de Cataluña en el siglo XIX (1957-58), en 7 volums, i La economía de Cataluña en el siglo XIX (1961), de 4 volums.