Fill de Pere Joan Finestres, advocat, i germà de Daniel Finestres. Ingressà en l’orde del Cister (1715), a Poblet. Fou autor de la Historia del Real Monasterio de Poblet, un encàrrec de l’abat Francesc de Fornaguera del qual l’any 1746 aparegué el primer volum. L’obra completa i definitiva es compon de cinc volums, apareguts entre el 1753 i el 1765, i es reedità entre els anys 1947 i 1949. L’objectiu principal del treball fou aportar documentació que demostrés que el cenobi de Poblet era anterior al 1153, ja que en aquell moment tingué lloc un plet entre Poblet i Santes Creus sobre l’antiguitat d’aquests cenobis. Però l’obra esdevingué més important perquè es convertí en una monumental aportació a la història del monestir, que arribà fins als temps de Finestres.
La Historia del Real Monasterio de Poblet es caracteritza per tres elements ben distintius. En primer lloc, per un afany de difondre l’antiguitat del cenobi i recuperar els documents que demostren la seva antiguitat. En segon lloc, tot responent als corrents historiogràfics del seu temps (el criticisme setcentista), per la utilització d’una metodologia de treball analítica i científica. Finestres llegí l’anterior documentació referent al monestir de manera crítica, i no dubtà a contradir els historiadors que, segons ell, aportaren dades inexactes o errònies. Tot i això, cal remarcar, en tercer lloc, que l’obra té un cert caràcter xovinista: Finestres sempre estigué a favor de la institució reial, de l’orde monàstic cistercenc i del cenobi tarragoní. També se li atribueix la continuació d’un manuscrit elaborat pel pare Martí Marquina que fou transcrit per J. Guitert (1947).
- ALTISENT, A.: Història de Poblet, Abadia de Poblet, 1974.
- TODA I GÜELL, E.: La davallada de Poblet, Abadia de Poblet, 1997.
- TORRES I AMAT, F.: Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña, Barcelona 1836, p. 251.