És autor d’un llibre de memòries que començà a escriure l’any 1817, tot i que fa referència a esdeveniments anteriors com els motins del pa del 1789, la Gran Guerra, la vinguda de Carles IV a Barcelona l’any 1802 o la guerra del Francès. Home de profundes conviccions religioses i de tarannà conservador, es mostra, però, com un fervent partidari de la reina Isabel II i enemic dels carlins per llurs excessos. Les seves anotacions, encara que intermitents cronològicament, relaten, d’una banda, esdeveniments generals com la crema de convents i l’exclaustració de la dècada del 1830, la Jamància del 1843 o els conflictes socials motivats per la introducció de selfactines a les fàbriques. D’altra banda, les seves memòries descriuen aspectes personals, familiars i locals de Santa Coloma de gran interès: el paper dels cacics locals, les malifetes de lladres i saltejadors de camins, la marxa del seu negoci de vins, etc. Del text, se n’ha fet una edició facsimilar, amb transcripció, anotacions i diversos estudis a R. Sagués (coord.), El llibre de Jaume Galobardes (1776-1863). Crònica del seu temps (1992).