Ordenat el 1897, es doctorà en dret canònic a Tarragona el 1919. Fou beneficiat de l’antiga col·legiata de Puigcerdà, tasca que compaginà amb la d’arxiver municipal. S’interessà per la història de la Cerdanya en Historia de Santa María de Puigcerdá, hoy de Sagristía (1925), Las vírgenes de Cerdaña (1927) i Dietari de Puigcerdà amb sa vegueria de Cerdanya i sotsvegueria de la vall de Ribes (1926 i 1928), on recopila notícies sobre les valls pirinenques a l’època medieval. També publicà articles a Petraria,revista de Ribes de Freser. Morí víctima de la persecució del començament de la Guerra Civil Espanyola.