Militant independentista i socialista en la joventut, decididament pro-nord-americà i anticomunista a l’exili i en la maduresa, té una biografia rica en fets i experiències, de la qual sortí una obra escrita que, si bé no es pot considerar estrictament historiogràfica, sens dubte té un alt interès històric. Militant d’Estat Català fugit a França l’any 1925, fou empresonat per la seva participació en els fets de Prats de Molló del 1926, i s’exilià a París. Allà acabà la carrera d’enginyeria que havia iniciat a Barcelona, mentre col·laborava amb la premsa barcelonina i parisenca, i es relacionava amb el moviment surrealista a través de la seva amistat d’infància amb Salvador Dalí. D’aquesta relació resten les seves curtes aparicions en les pel·lícules de Luis Buñuel Un chien andalou (1928) i L’âge d’or (1929). L’any 1930 tornà a Catalunya, on fou novament empresonat fins a l’adveniment de la República, moment en què s’afilià primer al BOC (1931-34) i, a partir del 1934, a ERC, militància que compaginà amb la docència de matemàtiques a l’Escola del Treball de Barcelona i amb una àmplia tasca periodística i propagandística, publicant nombrosos llibres i opuscles. En esclatar la Guerra Civil Espanyola passà a ser representant d’ERC al Comitè de Milícies Antifeixistes i director del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, des d’on treballà per donar projecció internacional a la causa de la Catalunya autònoma i de la República mitjançant la fundació del periòdic quatrilingüe Nova Ibèria i la creació de la productora Laia Films i la distribuïdora Catalònia Films. El 1939 s’exilià a París –on codirigí El Poble Català– i passà posteriorment a l’Àfrica del Nord, a Mèxic i als Estats Units, on visqué del 1944 al 1962. En aquesta etapa nord-americana, dirigí el servei de premsa belga INBEL, exercí de representant a Washington del govern republicà espanyol a l’exili i intervingué en la publicació del seu butlletí Spanish Information fins l’any 1947. A més, dirigí el setmanari Hablemos –amb una tirada de 500 000 exemplars per a tota l’Amèrica Llatina– i, a partir del 1948, començà a escriure un article diari per a més de 20 periòdics sud-americans. De retorn a Catalunya (1962), continuà la seva aclaparadora tasca periodística col·laborant en El Correo Catalán, Tele-exprés, Tele-estel i la revista Mundo, a l’ensems que reprenia la faceta d’escriptor que tan prolíficament havia mostrat els anys trenta. Fruit d’aquesta intensa i variable biografia són un bon nombre de llibres i opuscles, dels quals destaquen: Contra la cultura burgesa (1931), De Jaca a Sallent (1932), Ha traït, Macià? (1932), El ritme de la revolució (1933), Crítica del 6 d’octubre (1935) –que conté una síntesi de la Catalunya contemporània–, Episodis de la guerra civil espanyola (1972), Los comunicados secretos de Franco, Hitler y Mussolini (1977) i els llibres de memòries Gent que he conegut (1980) i Més gent que he conegut (1981).