El 1892 es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i es doctorà (1897) a Madrid amb la tesi d’història literària Historia crítica del sainete en el siglo XVIII. Fou catedràtic auxiliar de l’Institut Balear de Palma. El 1902 s’instal·là a Maó, on ocupà la càtedra de geografia i història de l’Institut General i Tècnic. Desenvolupà una tasca cultural molt important i fou un dels fundadors de l’Ateneu de Maó. Com a poeta, fou guardonat als Jocs Florals de Barcelona del 1890 i el 1891.
Com a investigador, centrà els seus estudis en la crítica històrica i literària i en la història de l’educació. Feu el primer intent sistematitzador d’una història especialitzada de l’educació a Mallorca amb esbós d’una cronologia. També treballà diversos estudis biogràfics de reis i sants. Col·laborà, amb articles i poemes, en diferents publicacions com L’Ignorància, La Roqueta, La Opinión, La Almudaina, El Magisterio Balear, Ilustración Mallorquina, El Católico Balear i La Última Hora, entre d’altres.
Entre les seves obres també destaquen les següents: El arte y la ciencia (1889), El último antipapa (1899), Ensayo histórico sobre el desarrollo de la instrucción pública en Mallorca (1904, reeditada i traduïda el 1990) i Reyes y príncipes santos, su agrupación cronológica e histórica (1907).