Jaume Ripoll i Vilamajor

(Preixana, Urgell, 1775 — Santa Eugènia de Berga, Osona, 1843)

Historiador, arxiver i eclesiàstic.

Vida i obra

Estudià a Vic i a Cervera i fou canonge del capítol de Vic. Publicà diversos opuscles referents a la història eclesiàstica catalana, especialment del Bages (Memorias para la historia eclesiástica de la ciudad de Manresa, 1834), Osona i l’Urgell, i també sobre epigrafia (Cuaderno sobre inscripciones romanas, godas y monasteriales, 1830) i sismologia (Documentos que pueden servir para ilustrar la historia de los temblores de tierra acaecidos en Cataluña a principios y mitad del siglo XV, 1829). Fou membre de la RABLB i realitzà aportacions en l’obra Los condes de Barcelona vindicados (1836),de Pròsper de Bofarull, amb el qual mantingué una estreta relació intel·lectual. La majoria de les seves obres restaren inèdites i es conserven a l’Arxiu Capitular de Vic (Cataluña i Varios). Agrupades en una trentena de volums, apleguen més de 600 pàgines caracteritzades per un sentit crític profund i rigorós, per la consulta i la transcripció de centenars de documents d’arxiu i per la lectura i la refutació de diversos historiadors, tant pretèrits com coetanis (Jaume Caresmar, Jaume Pasqual, Jaime Villanueva, Francisco Diago, Enrique Flórez, Jaume Finestres o el mateix Bofarull, entre d’altres).

Lectures
  1. GONZALVO i BOU, G.: “Pròleg”, a Carta del P.D. Jaime Pasqual al M.I.S. Marqués de Campany,Consell Comarcal de l’Urgell, Tàrrega 1991.
  2. JUNYENT, E.: Diplomatari de la catedral de Vic (segles X-XI), vol. I, Patronat d’Estudis Ausonencs, Vic 1980.