Nacionalista català actiu --milità a Estat Català--, fou amic i col·laborador del cap de govern i president del Parlament de Catalunya, Joan Casanovas i Maristany (1890 – 1942), del periodista i escriptor Eugeni Xammar, i d’altres personalitats. Participà en la guerra civil i, més tard, fou dirigent d’un grup català d’espionatge militar a favor dels aliats durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa fou internat en un camp de concentració nazi. Fou col·laborador polític i econòmic de Josep Tarradellas, però un cop aquest al poder hi discrepà. El 1999 deixà la militància a Estat Català i donà suport a la candidatura de Catalunya Lliure a les eleccions al Parlament Europeu del 1989. Establert a Andorra, des del 1945, exercí de periodista i escriptor i fou membre i impulsor del Centre de Cultura Catalana del Principat d’Andorra (1994). L’any 2000 rebé el premi Jaume I d’actuació cívica. Publicà els llibres de records i memòries La memòria és una decepció. 1920-1939 (1995) i La decepció de la memòria: 1939-1995 (1995). És autor també de Contes i relats de la guerra i de l'exili, Miquel Badia. Un defensor oblidat de Catalunya (1996), Catalunya amb una sabata i una espardenya (1996) i Conèixer l'altra Andorra (2001).