El 1916 es llicencià en dret i ciències socials a la Universitat de Barcelona, i es doctorà a la Universitat de Madrid (1917) amb la tesi Derecho de familia en Mallorca (1918). El 1945, fou elegit corresponent de la Real Academia de la Historia i, el 1964, acadèmic numerari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Palma. El 1947, fou nomenat president de la Comissió Provincial de Monuments de Balears. President de la Societat Arqueològica Lul·liana (1971-78), el 1981 fou elegit president de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma.
Pel que fa a la seva tasca com a historiador, col·laborà en la Historia de Mallorca (1975-79), dirigida per J. Mascaró i Passarius, amb els articles “Fundación del Reino de Mallorca” i “Instituciones políticas y sociales otorgadas por Jaime I a los pobladores de Mallorca”. També publicà diferents estudis biogràfics i sobre les institucions polítiques del Regne de Mallorca: La orden de Malta y las acciones navales españolas contra turcos y berberiscos en los siglos XVI y XVII (1944); El Cardenal Despuig (1964); “Cartas reales de Alfonso V de Aragón”, BSAL (1969); “Embajada de Mallorca a la corte de Barcelona (1707)”, BSAL (1973); “Epistolari de D. Antoni de Serralta”, BSAL (1974); “Rendición de Mallorca a Felipe V”, BSAL (1981); “El cronista Dameto”, BSAL (1981); “Campaner y el Cronicon Mayoricense”, Estudis Balèrics (1982); El marqués de la Ensenada: ensayo biográfico (s. a.); “La Sociedad Arqueológica Luliana y su Bolletí”, BSAL (1985); “Mallorca bajo el dominio austríaco”, BSAL (1985), i “El régimen municipal de Mallorca hasta fines del reinado de Alfonso V”, IV CHCA.