Vida i obra
Especialista en història de la filosofia, defensà un idealisme i un espiritualisme introspectius, propers a l’escola escocesa del sentit comú, i maldà sempre per harmonitzar la tradició i la modernitat, la ciència i la religió. Estudià el batxillerat i les carreres de dret i filosofia i lletres a Barcelona. Catedràtic de lògica a Santiago de Compostel·la (1910), des del 1913 i fins al final de la guerra civil, ocupà la càtedra d’història de la filosofia a la Universitat de Barcelona. El 1923 fundà, amb Ramon Turró, la Societat Catalana de Filosofia. Proclamada la Segona República, fou degà de la Facultat de Lletres i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Membre d’ERC, fou president del Consell de Cultura de la Generalitat i diputat al Parlament (1932). L’any 1938 esdevingué codirector, amb Ferran Soldevila, de la Revista de Catalunya, fundada per A. Rovira i Virgili.
Continuador del pensament de Llorens i Barba, constituí un enllaç entre dues generacions filosòfiques catalanes. Juntament amb T. Carreras i Artau i F. Mirabent, formà el nucli fonamental de l’anomenada Escola de Barcelona. Segons el seu pensament filosòfic, l’anàlisi psicològica i l’examen de l’ús de la raó són previs a qualsevol filosofia. Aquesta s’articula pròpiament entorn de tres grans problemes que en marquen l’inici, el camí i la meta: perquè la filosofia ha de començar amb la teoria del coneixement, ha de continuar amb la metafísica i ha d’acabar amb l’ètica (vg. història de la filosofia). A la fi de la guerra, s’exilià a França i després s’instal·là a Mèxic.
Entre les seves obres, destaquen: Ensayo de una teoría psicológica del juicio (1911) (tesi doctoral); Idealitat, metafísica, espiritualisme, IEC (1923); “Les tendències filosòfiques a Catalunya durant el segle XIX”, Discursos llegits a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, Barcelona (1925); Balmes i la filosofia a Catalunya (1925); L’obra filosòfica de Ramon Turró (1925); Filosofia i cultura. Suggestions i estudis (primera sèrie, 1930); Sòcrates (1931); Filosofia i cultura. Suggestions i estudis (segona sèrie, 1932); Spinoza (1933); Sentit i valors de la nova filosofia (1934); Figures i perspectives de la història del pensament (1935); El pensament i la vida. Estímuls per a filosofar (1945) (trad. El pensamiento y la vida. Estímulos para filosofar, 1945), i Problemes de la vida contemporània (1985).
Lectures
- GUY, A.: “J. Serra Hunter, rénovateur du spiritualisme”, Enrahonar, 10, 1984, p. 43-52.
- SALES I CODERCH, J.: Jaume Serra i Húnter, semblança biogràfica, IEC, Barcelona 2000.