Jean Sagnes

(Sant Tiberi, Llenguadoc, 1938)

Historiador francès especialista en l’època contemporània.

Vida i obra

Inicià les seves recerques amb estudis sobre el món obrer i sindical, com la seva tesi doctoral defensada a la Universitat de Montpeller el 1976: Socialisme et syndicalisme dans l’Hérault de 1905 à 1921 (3 vol.). Després se centrà en l’estudi del Llenguadoc amb monografies com Histoire de Béziers (2000) i Histoire de Sète (1987). Catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Perpinyà, participà de ple en l’activitat historiogràfica de la Catalunya del Nord. S’ha convertit en un historiador de referència amb obres com: Politique et syndicalisme en Languedoc. L’Hérault durant l’entre-deux-guerres (1988), Jean Jaurès et le Languedoc politique (1990) i Le Midi rouge. Mythe et réalité (1999). També és fonamental la seva faceta de divulgador i de director de diverses obres col·lectives com: Le Pays catalan: Capcir, Cerdagne, Conflent, Roussillon et le Fenouilledes (1983-85, 2 vol.), Histoire du syndicalisme dans le monde, des origines a nos jours (1994), L’université de Perpignan au XVIIIe siècle (1996) i La ville en France aux XIXème et XXème siecles (1996). També escriví Vincent Badie, Vive la République, entretiens avec Jean Sagnes (1987).

Lectures
  1. Mélanges offerts à Jean Sagnes, Presses Universitaires de Perpignan, Perpinyà, 2002.