Jesús Lalinde Abadía

(Madrid, 1920)

Historiador del dret i de les institucions.

Vida i obra

Es llicencià en dret a la Universitat de Madrid (1945). La seva activitat en el cos tècnic del Ministeri de la Governació el portà a Barcelona l’any 1951, on, sota la direcció de Josep M. Font i Rius, presentà la seva tesi doctoral (1958). Fou ajudant de la càtedra del professor Font i Rius a la Universitat de Barcelona, i després guanyà la càtedra d’història del dret de la Universitat de Saragossa (1966). Posteriorment, exercí a les universitats de La Laguna, País Basc i, de nou, Barcelona (1979). Es vinculà personalment i professionalment amb Catalunya i amb la recerca de la història del dret i de les institucions catalanes.

La línia d’investigació conreada per Lalinde sobre l’organització administrativa dels regnes de la Corona d’Aragó en la seva estructura medieval i en la seva prolongació en l’Edat Moderna ha donat abundants i notables fruits: La gobernación general de la Corona de Aragón (1963), resultat de la seva tesi doctoral, per la qual rebé el premi Menéndez y Pelayo l’any 1959; La institución virreinal en Cataluña (1471-1716) (1964), premi Ciutat de Barcelona; La jurisdicción real inferior en Cataluña. Corts, veguers, batlles (1966), i La Corona de Aragón en el Mediterráneo medieval (1979). En tots aquests estudis institucionals, l’autor aconseguí un equilibri entre la recerca arxivística i l’anàlisi de la literatura jurídica, i unes acurades contextualitzacions històriques.

Lalinde també s’ha interessat per la història del dret espanyol: Derecho histórico español (1973), i per la història de les doctrines i de les personalitats del pensament jurídic: La persona y la obra del jurisconsulto vicense Jaume Callís (1980). Igualment, ha mostrat una preocupació per aspectes conceptuals i metodològics amb estudis com “Depuración histórica del concepto de estado” (1984) i “Depuración histórica del concepto de Corona de Aragón” (1997), on defensa la tesi que la primera definició oficial del terme “Corona d’Aragó” no aparegué fins a les Corts de Barcelona de 1701-02.

Ingressà en la RABLB l’any 1988 amb un discurs titulat “Poder, represión e historia”, que fou contestat per J.M. Font i Rius.

Lectures
  1. d. a.: Centralismo y autonomismo en los siglos XVI-XVII. Homenaje al profesor Jesús Lalinde Abadía, PUB, 1989.