Vida i obra
Professor de la Universitat de Saragossa (1923-30), el 1930 guanyà la càtedra d’història moderna i contemporània de la Universitat de Sevilla. Fou diputat de la CEDA per Sevilla (1933-36), director d’El Correo de Andalucía i, durant la Guerra Civil Espanyola, responsable de les relacions exteriors del Servicio de Prensa y Propaganda de FET y de las JONS a Salamanca. L’any 1940 obtingué la càtedra d’història moderna i contemporània a la Universitat de Madrid, i el 1954 ingressà en la Real Academia de la Historia, institució de la qual fou president (1971-76). Per les seves activitats com a monàrquic fou multat i sancionat en diverses ocasions i del 1960 al 1966 fou el delegat a Espanya de Joan de Borbó, comte de Barcelona.
D’entre la seva obra destaca notablement l’extensa biografia que escriví de Francesc Cambó –Cambó (1952-69), en tres volums–, amb qui havia coincidit a les Corts republicanes quan tots dos eren diputats i, després, durant la Guerra Civil Espanyola. Ambdós mantingueren una interessant correspondència, i poc després de la mort del polític catalanista, Pabón rebé l’encàrrec de la família Cambó d’escriure’n la biografia. En conjunt, els tres volums constitueixen una de les més solvents biografies polítiques de les publicades durant l’època franquista. En presentar la figura política de Francesc Cambó al públic espanyol, Pabón tenia una doble pretensió: primerament, que l’obra servís per a una millor comprensió del catalanisme cambonià com a opció política lògica i assenyada, oposant-se a les visions espanyolistes més tancades que predominaven llavors; segonament, que l’estudi de l’actuació de Cambó fos el fil conductor d’una llarga anàlisi de la vida política espanyola, des del final del s. XIX fins al 1936.
La tesi de Pabón sobre les causes de la crisi del sistema de la Restauració i la seva interpretació de la dictadura de Primo de Rivera i de la Segona República pretenien ser una alternativa “liberal”, tot i que en el fons força conservadora, als plantejaments feixistitzants de la majoria dels historiadors franquistes. Després d’analitzar els orígens del catalanisme des de la meitat del vuit-cents, el presentà com un moviment “regeneracionista” que aspirava a reformar la vida política i l’administració espanyoles. Vindicà la modernitat i l’europeisme del model catalanista de la Lliga Regionalista i remarcà l’estratègia de Prat i Cambó, tot elogiant la consigna de l’any 1915: «Catalunya lliure, dins d’una Espanya Gran.»
Aquesta extensa biografia –més de 1 500 pàgines– suposà un considerable esforç de recerca bibliogràfica, hemerogràfica i documental. Pabón pogué consultar la documentació personal de Cambó que conservava la família, com també altres fons privats destacats (arxiu Maura, Dato, Alba, etc.). Tot i la seva indubtable importància historiogràfica, i fins i tot política, l’obra no tingué a Catalunya l’acollida que es mereixia. Per una banda, encara hi perdurava la imatge polèmica de Cambó, sobretot pel que feia a la seva actuació durant la Guerra Civil Espanyola, etapa gairebé no tractada per Pabón; a més, el caràcter positivista, erudit i detallístic de l’obra la feia poc grata als corrents historiogràfics més socials que començaven a predominar a Catalunya durant les dècades del 1950 i el 1960. Per l’altra, el fet insòlit que un no català, i no franquista, fes una aproximació tan aprofundida del catalanisme polític despertà una certa prevenció en els sectors més tradicionalistes del catalanisme cultural.
Pel que fa a les obres de temàtica catalana, Pabón també és autor d’El drama de Mosén Jacinto (1954), amb pròleg del duc de Maura, que fou el seu discurs d’ingrés en l’Academia de la Historia. Entre les altres obres seves cal esmentar La revolución portuguesa (1941 i 1944), en dos volums, i El 98, acontecimiento internacional (1950).
Lectures
- LLORCA, C.: “El profesor D. Jesús Pabón”, Estudios de Historia Moderna. Homenaje a D. Jesús Pabón III, 116, 1979, p. 7-13.
- ROMEU de ARMAS, A.: “Excelentísimo Sr. Jesús Pabón y Suárez de Urbina”, BRAH, 178, 1976, p. 7-15.
- SECO SERRANO, C.: “Jesús Pabón, el hombre, el político, el historiador”, Revista de la Universidad de Madrid, 112, 1978, p. 5-151.
- — “Prólogo”, a PABÓN, J.: Cambó, 1876-1974, Alpha, Barcelona 1999.