Fill d’un vinyater modest, estudià al Seminari de Perpinyà i es llicencià en lletres a l’Institut Catòlic de Tolosa l’any 1960. Ordenat de prevere el 1948, fou professor de lletres al Petit Seminari de Perpinyà (1959-65) i rector de Vernet (1965-70). El 1970 tornà a l’estat laical, es casà i es dedicà a la investigació arqueològica. Fou investigador becari al Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) (1968-78), encarregat de curs a la Universitat de Perpinyà (1975), llegí la seva tesi Les gravures rupestres du Roussillon, a Montpeller el 1977, i fou nomenat poc temps després conservador del Museu de Talteüll, tot just acabat de crear. Començà la seva incansable carrera de descobridor i d’investigador, acompanyant Pere Ponsich a la cova de Montou (1943); les primeres excavacions foren de jaciments neolítics (cova del Pas Estret, cova de l’Esperit, cova de la Dona). A partir del 1960, es decantà cap al Paleolític. Feu prospeccions sistemàtiques al Conflent i a les Corberes, i moltes excavacions (Les Embulles, Cova Bastera, vall de Vingrau-Talteüll); el 1979, el govern andorrà li encarregà, juntament amb Jean Guilaine, les excavacions de la balma de la Margineda. Tanmateix, la seva descoberta més gran fou la de la cauna de l’Aragó, ja coneguda, però que ell identificà per primera vegada com a establiment humà prehistòric l’any 1948. El 1963 hi portà Henry de Lumley, que un any més tard començà les excavacions i que encara continuen avui dia.
Ha engegat un inventari dels dòlmens nord-catalans, prospectant sistemàticament el territori i identificant un centenar de monuments.
La part més original de la seva aportació han estat les troballes i els treballs sobre l’art rupestre postglacial. A partir de l’estudi de les roques gravades del Capcir i de la Cerdanya (i notablement dels gravats paleolítics de la Roca de Fornols, al Pla de Vall en So) i de les del Mont Bego (1967), desenvolupà una àmplia reflexió sobre la dimensió espiritual de la humanitat prehistòrica i protohistòrica. El 1984, publicà Signes sans paroles. Cent siècles d’art rupestre en Europe occidentale, síntesi dels coneixements en aquest camp i obra mestra d’un investigador que no separa la rectitud científica del seu vessant humanístic.
La seva bibliografia, que consta d’uns 150 articles, comunicacions, col·laboracions i llibres, ha estat publicada per M. Martzluff: “Jean Abélanet, pionnier de l’archéologie en Pyrénées catalanes”, Roches gravées, roches dressées: colloque en hommage à Jean Abélanet,Perpinyà (2003). Entre les seves obres, destaquen: en col·laboració amb R.P. Charles: “Un site du Néolithique ancien en Roussilon: La Cova de l’Esperit (habitat et sépultures)”, Cahiers ligures de préhistoire et d’archéologie (1964); “Les dolmens du Roussillon”, Actes du Colloque Préhistorique de Narbonne: les civilisations néolithiques du Midi de la France, Carcassona (1970); en col·laboració amb H. de Lumley i M.E. Fonvielle: “Les gravures rupestres de l’Âge du Bronze dans la région du Mont-Bégo (Tende, Alpes-Maritimes)”, Actes du IXº Congrès de l’U.I.S.P.P, Niça (1976); en col·laboració amb J. Guilaine i M. Martzluff: “Prehistòria d’Andorra. Primera campanya d’excavacions (1979) a la Balma de la Margineda”, Annals del Centre de Perpinyà de l’Institut d’Estudis Andorrans (1981); en col·laboració amb D. Sacchi, J.L. Brulé et al.: “Les gravures rupestres de Fornols-Haut, Pyrénées-Orientales”, dins L’Anthropologie (1988); Les roches gravées nord-catalanes: Rosselló-Vallespir-Conflent-Cerdanya-Capcir-Fenolledès (1989); Aquells homes dels temps passats: prehistòria del País Català (1992), i Lieux et légendes du Roussillon et des Pyrénées catalanes (1999).