Cursà estudis de diplomàtica a Madrid i ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris. Exercí com a bibliotecari de l’Institut Provincial de Segona Ensenyança de Castelló de la Plana, on ocupà també els càrrecs de director del Museu Provincial de Belles Arts i de cronista de la ciutat. D’ideologia liberal, participà en la vida pública local com a col·laborador de la premsa i regidor municipal. Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de la de Bellas Artes de San Fernando.
La seva obra historiogràfica, malgrat que utilitzà documents arxivístics inèdits i sovint tingué un to erudit, s’inscriví en els cànons romàntics, on el liberalisme, segons Balbas, esdevingué, ja des dels temps medievals, el motor de la història local. Aquesta es concretà en la lluita del poble, formant un bloc compacte, contra el feudalisme en defensa de la llibertat, el progrés de Castelló com a resultat d’una legislació liberal i, finalment, i com a conseqüència, el seu predomini sobre les altres poblacions de la Plana, que prefigurà la futura capitalitat provincial.
Balbas projectà anacrònicament els avatars de la revolució burgesa del s. XIX cap al passat medieval. Aquesta visió històrica es concretà sobretot en el llibre Casos y cosas de Castellón (1884), obra premiada en els Jocs Florals de Lo Rat-Penat del 1883, que recull articles publicats anteriorment en la Revista de Castellón (1881), com “Fundación y primeros tiempos de Castellón”, “La feria de Castellón” i “La higiene pública en Castellón en los tiempos pasados y el saneamiento del Cuadro”. El llibre es completà amb diversos capítols sobre la vida quotidiana en l’època medieval a partir dels establiments municipals i amb aspectes de la història agrària relatius als regs i al cultiu de l’arròs. De l’època moderna, es tracten episodis com la conflictivitat entre l’Església local i el municipi, la religiositat popular i les festes, la història dels convents de la ciutat i, finalment, la hisenda municipal. Però el període històric que rebé major atenció fou el s. XIX, amb la narració en to èpic d’un episodi local de la guerra del Francès –interpretada, d’acord amb el nacionalisme espanyol liberal, com a “guerra de la Independència”– i, sobretot, dels esdeveniments militars de les dues guerres carlines, especialment pels setges que sofrí Castelló de la Plana pels revoltats. En el capítol titulat “El sitio de Castellón en 1837. 7, 8 y 9 de Julio”, l’autor relata la defensa de la població davant els carlins en termes extrets de l’imaginari historicista “nacional”. Aquesta codificació d’un passat relativament pròxim, que es veia com el moment fundacional i legitimador de l’ordre polític i social contemporani, formà part d’una memòria històrica localista, amb una àmplia difusió popular a través de la festa cívica que commemora els fets. El rerefons ideològic que impregnà les incursions més o menys erudites per la història local es fa evident en el capítol titulat “¿Por qué Castellón es liberal?”, on l’autor considera el liberalisme com un tret constitutiu del caràcter local que es manifestà a través dels segles, des de la lluita contra els senyors eclesiàstics medievals fins a la Unió, les Germanies i, finalment, les guerres carlistes.
També és autor dels llibres Castellonenses ilustres (1883) i El libro de la provincia de Castellón (1892), dues obres que contribuïren a dotar de contingut històric una demarcació en principi administrativa com era la província. També publicà treballs erudits en l’Almanaque de Las Provincias, com “Las cortes de Castellón de la Plana en 1337” (1889) i “Noticias antiguas sobre el juego en Castellón de la Plana” (1898).