Ingressà en els jesuïtes i s’ordenà de prevere l’any 1817. Es traslladà a Madrid, on fou professor d’àrab (1824) i bibliotecari del Col·legi Imperial (1824-30). De la seva tasca com a investigador cal assenyalar l’estudi de les inscripcions islàmiques d’Alfàbia, la traducció d’una part del Llibre del Repartiment, i també la interpretació de les monedes de l’època islàmica. Fou un dels primers investigadors que mostrà interès per l’època islàmica, tradicionalment oblidada per la historiografia mallorquina. Escriví l’obra Observaciones sobre varias antigüedades árabes en España.