S’ordenà el 1873, fou vicari de Santa Catalina a Palma (1893) i, posteriorment, rector de s’Arracó a Andratx. Es dedicà, sobretot, a la història local del ponent de Mallorca i a l’estudi de les biografies dels bisbes illencs. La seva obra principal són els dos volums de la Historia de la baronía de los señores obispos de Barcelona en Mallorca (1919), una documentada síntesi que inclou els pobles d’Andratx, Calvià, es Capdellà, Puigpunyent, Estellencs, Marratxí, Sant Jordi (Palma) i la parròquia de Santa Creu de Palma. Altres obres seves són: El problema social (1892), María Antonieta: su vida íntima (1908), Historia de Andraig (1912) i Mallorca (1928).