Vida i obra
Estudià a l’escola pública superior de Miguel Rosanes i, becat per la Corporació local, a l’Institut Lliure de Segon Ensenyament, alhora que assistia regularment a les classes de música de José Silvestre Tortajada. Després fou mestre de primer ensenyament i a l’Ajuntament suecà ocupà una plaça d’oficial de secretaria. Fou soci de Lo Rat-Penat i afirmen que a casa seva tenia una extraordinària biblioteca. En morir Gordiano Ribera (1912), la Corporació municipal el nomenà cronista oficial de Sueca per a reconèixer-li el treball fet en el seu llibre Historia de Sueca desde los tiempos primitivos hasta el presente (1905-07). Aquesta sinopsi d’història local, primera de les dues realitzades sobre la capital de la Ribera Baixa –l’altra és l’elaborada pel també historiador aficionat Fèlix Burguera, uns quinze anys després–, s’emmarca en el model historiogràfic valencià que promogué Roc Chabàs i Llorens a partir de la dècada del 1870. L’obra, que rebé el premi a la millor història d’una població valenciana en els Jocs Florals de Lo Rat-Penat el 1887, fou publicada en dos toms –un tercer, encara roman inèdit–, d’estructura capitular poc diàfana, i dedica gran part de l’extens corpus a transcriure els documents en els quals es basa l’autor per a sustentar les seves afirmacions sobre les peculiaritats històriques de Sueca i fa un seguiment desproporcionat dels fets que al llarg dels temps ocorregueren a causa de la rivalitat entre aquesta població i la veïna Cullera.
Admirador de Bernat i Baldoví, promogué una sèrie d’activitats perquè el seu record no caigués en l’oblit. Sota el pseudònim de Jaime Bazán Gaudiel escriví Biografía de D. José Bernat Baldoví (1880), un opuscle de contingut literari poc documentat. A partir del 1905 edità les obres més significatives de Bernat (conegut amb el sobrenom la Musa del Xúquer), fent servir qualsevol excusa. En el centenari de la mort d’aquest (1909), organitzà els primers Jocs Florals celebrats a Sueca, i aprofità per a llançar El Sueco, setmanari en el qual era habitual trobar una poesia o un article signats per Granell. Més esporàdiques foren les seves col·laboracions en les capçaleres locals La Opinión i El Anunciador Comercial, després d’haver estat corresponsal del periòdic valencià El Universo (1882-83). Així mateix, participà en l’anuari Calendari Llemosí de Lo Rat-Penat i en la revista El Archivo fundada i dirigida per Roc Chabàs.
Fou un prolífic escriptor, i a més dels títols ja ressenyats, escriví les comèdies Un dia en lo Perelló (1867) i Tres hèroes de Camalet, el drama Una fulla de llorer (1885) i les composicions poètiques La Verche de Sales. Romans basat en una antiga tradisió de Sueca del any 1361 (1883), La mejor villa (1889) i El sueño de un visionario (1895).
Lectures
- BURGUERA Y SERRANO, A. de C.: Historia fundamental documentada de Sueca y sus alrededores, vol. II, València 1921-24, p. 355-356.
- CARRASQUER ARTAL, J.A.: Entre el record i l’oblit. Diccionari biogràfic de personatges històrics suecans, Sant Pere, Sueca 2001.
- LLOMBART, C.: Los fills de la Morta-viva, València 1879, p. 654-658.