Joan Baptista Munyós i Ferrandis

(Museros, Horta, 1745 — Madrid, 1799)

Historiador.

Vida i obra

Catedràtic de lògica de la Universitat de València (1769-70), utilitzà el pseudònim d’Antonio Alemán. La seva tasca com a historiador començà el 1770, any en què fou nomenat per Carles III cosmògraf major d’Índies i es traslladà a Madrid, on inicià la seva tasca elaborant diversos informes sobre navegació i geografia americana, i també comentaris i censures a obres americanes. El 1779 rebé l’encàrrec reial d’escriure una història sobre les Índies, que donà com a fruit la Historia del Nuevo Mundo (1793). En el seu procés de redacció arreplegà milers de notes referents a Amèrica que tragué de nombrosos arxius i biblioteques tant espanyols com portuguesos. Oficial del despatx universal d’Índies de la secretaria de gràcia i justícia d’Índies (1786), el 1795 fundà l’Archivo General de Indias de Sevilla, del qual elaborà les ordenances el 1790. Cal destacar la seva faceta com a arqueòleg, dirigint les excavacions del Palenque mexicà, per a conèixer la cultura maia.

D’altra banda, fou un home preocupat per l’humanisme. En aquest sentit edità entre el 1766 i el 1779 les obres llatines de fra Luis de Granada, escriví una biografia de Nebrija (1796) i aplegà una gran quantitat de dades sobre Joan Lluís Vives. Col·laborà en diverses empreses intel·lectuals de Francesc Vicent Pérez i Baier com a traductor d’algunes obres de l’hebraista valencià, i també participà en alguns projectes de la Real Academia de la Historia, de la qual era membre des del 1788. Quant al seu fons personal, llegà la seva biblioteca particular a la UV, que malauradament perdé tots els fons com a conseqüència de la invasió francesa de la ciutat el 1812. Els seus papers relatius a Amèrica passaren en un principi a la Biblioteca Real i, posteriorment, a la RAH, que actualment conserva la col·lecció “Juan Bautista Muñoz”.

Entre la seva bibliografia cal destacar: De recto philosophiae recentis in theologia usu (1767), Institutiones Philosophiae (inèdit, 1768), Obres llatines de fray Luis de Granada (1766-79), Juicio del Tratado de educación de M.R.P. Don Cesareo Pozzi (1778), Carta latina del Sr. D. Olao Gerardo Tychsen al Ilmo, Sr. D. Francisco Pérez Bayer, con su traducción castellana (1786), Ordenanzas para el Real Colegio de San Telmo de Sevilla (1787), Discurso sobre las dificultades que se ofrecen para ilustrar la Historia nacional, y algunos medios para vencerlas (inèdit, 1792), Historia del Nuevo Mundo (1793), Elogio de Antonio de Nebrija (1796), Satisfacción a la Carta Crítica sobre la Historia del Nuevo Mundo (1798) i Memoria sobre las apariciones y el culto de nuestra Señora de Guadalupe de México (1817).

Lectures
  1. ALCINA FRANCH, J.:“Juan Bautista Muñoz, su vida y su obra”, Historia del NuevoMundo,Mèxic 1975.
  2. BALLESTEROS BERETTA, A.: “Don Juan Bautista Muñoz. Dos facetas científicas”; “Don Juan Bautista Muñoz: la creación del Archivo de Indias”; “Don Juan Bautista Muñoz. La Historia del Nuevo Mundo”, Revista de Indias, 3, 4 i 10, 1941-42.
  3. BAS, N.:“Juan Bautista Muñoz (1745-1799) y la restauración humanístico filosófica en la España del siglo XVIII”, Estudis,24, 1998.
  4. — “Una aproximación a la biblioteca del ilustrado valenciano Juan Bautista Muñoz (1745-1799)”, Saitabi,48, 1998.
  5. BOURDON, L.: “Relations ‘Litteraires’ portugaises de Juan Bautista Muñoz (1784-1799)”, Arquivos,VIII, 1977.
  6. MESTRE, A.: “Juan Bautista Muñoz, cronista de Indias”, Historia del Nuevo Mundo, 1990.
  7. MURO OREJÓN, A.: “Juan Bautista Muñoz. Las fuentes bibliográficas de la Historia del Nuevo Mundo”, Anuario de estudios americanistas,1953.
  8. NAVA, M.T.: “Robertson, Juan Bautista Muñoz y la Academia de la Historia”, BRAH, tom. III, 1990.