Fill d’una família de modesta posició resident a Xàtiva, per circumstàncies de la vida s’hagué de traslladar a Madrid de molt jove. Després d’una època de treballs administratius, com a funcionari en el Ministeri d’Hisenda, es dedicà a estudiar la carrera de filosofia i lletres.
Fou professor de llengües vives a les Escoles Pies de San Fernando, i per aconseguir una millor posició econòmica realitzà treballs literaris i periodístics. El 1870 publicà la primera obra, titulada Francia y Prusia. Crónica de la primera guerra. Al mateix temps publicà en El Duende, periòdic polític des del qual atacà Ruiz Zorrilla i els radicals. Dos anys més tard, estrenà la seva primera i única sarsuela, El marino. L’any 1873 es traslladà a València, on estrenà La traición,sobre la mort del general Viriat, i Poesía eléctrica. Un altre drama seu que aconseguí gran èxit és La Avemaría.
Fou col·laborador en diferents periòdics, en els quals firmava amb el pseudònim de Fernando de Córdoba o Fernando de Vahillo. De tornada a Madrid col·laborà en la Gazeta Popular i publicà les seves primeres novel·les històriques: Mariola, Memorias de un convento, Los caballeros de Játiva, Los héroes de Montesa i El Anticristo se acerca (1878).
Segurament, la seva obra més ambiciosa és la Historia general del reino de Valencia (1878-80), continuació, revisió i comentari de l’obra Décadas (1610-11), del destacat cronista valencià Gaspar Escolano. Perales inicià l’obra a partir del 1285, any on acabà Escolano. La seva aportació comprèn un període de sis segles, i dedica una especial atenció a l’estudi dels problemes econòmics: indústria, comerç, agricultura, etc. Per a Perales, l’obra d’Escolano era «l’obra clàssica de la història valenciana». També és autor de Tradiciones españolas. Valencia y su provincia (1882) i El grito del pueblo o las Germanías de Valencia (1886).
Fou un assidu col·laborador de la premsa, en periòdics com La Correspondencia de Valencia i El Correo de Valencia. El 1888 fou cridat a Barcelona per Peris Mencheta per a la redacció del Noticiario Universal de Barcelona,on ocupà càrrecs destacats.
En la Biblioteca Enciclopédica Popular Ilustrada publicà dos volums dedicats a les llegendes i tradicions populars valencianes, com també Flores y espinas (1886), i nombroses biografies religioses, filosòfiques i agrícoles.
- JORQUES, L.: Datos históricos de Moixent,Moixent 1998.
- LERA, M.: Esbós geogràfic i històric de Moixent: primera part,Moixent 1989.
- — Esbós geogràfic i històric de Moixent: segona part,Moixent 1991.