Germà gran de Jaume Renard de Saint-Malo. Fill de la burgesia honrada de Perpinyà, feu estudis brillants a l’escola central de la vila, però es retirà durant el període napoleònic. Durant la restauració borbònica de Lluís XVIII, fou nomenat sostprefecte de Ceret, responsabilitat que l’ocupà durant quinze anys. En aquest càrrec, protegí localment les monarquies francesa i espanyola dels atacs liberals. Legitimista, fou rellevat de la funció el 1830, i des de llavors es dedicà totalment a l’estudi històric.
Feu una gran recerca arxivística, i fou pioner en l’ús de la documentació dels protocols notarials: hi descobrí els usos i costums, i la vida quotidiana dels catalans del nord. Amb aquest material, confegí una col·lecció manuscrita de vint registres avui custodiada a la Casa Museu de les Alberes, a Argelers. Lligat al moviment per una història pròpia del Rosselló, col·laborà amb nombrosos articles en Le Publicateur du département des Pyrénées-Orientales,fundat el 1832: “Renseignements historiques sur le commerce de la draperie en Roussillon dans le Moyen Âge et sous la domination aragonaise” (1833), “Le commerce roussillonais et le port de Collioure” (1837), “La château de Pierrepertuse” (1833), reed. en Le Papillon (1885). En els primers números, tractà sobre els bisbes d’Elna i les antigues abadies de la diòcesi. També escriví un seguit de monografies erudites i molt documentades (Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers, Prats de Molló). En col·laboració amb el seu germà Jaume, estudià el comerç rossellonès durant l’edat medieval.
Quan el 1838 Le Publicateur deixà d’editar-se, Renard de Saint-Malo es retirà de la investigació històrica. El 1845 ingressà en la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals,amb P. Puiggarí. Des d’aquesta plataforma, reprengué els treballs històrics i publicà, en el SASL,articles com: “Études historiques sur l’art roussillonais”, estudi sobre el missal de l’església d’Elna (1854), “L’infant Don Ferrand de Majorque” (1854), “Notice sur le commerce catalan de la côte de Barbarie” (1848), “Première atteinte portée aux fabriques de lainage en Roussillon” (1851), “Notice sur l’ancienne culture de la garance en Roussillon” (1848) i “La renaissance des lettres et leur proppagation par la typographie” (1854).
Seguí col·leccionant documents dels lligalls i registres, que engruixiren el Cartulaire roussillonnais,manuscrit.