Fill d’Antoni Sanz, barber i cirurgià vigatà provinent d’una família de pagesos de Tordera, obtingué el grau de doctor en dret i es casà amb Magdalena Martínez, natural de la vila de Ripoll.
És autor d’una Relació breu dels successos, segones intencions y locuras que han succehit y se són fetes en la ciutat de Vich, des de l’any 1634 fins al 1641 inclusive, crònica vigatana que té especial interès per la detallada relació que fa dels diversos motins i avalots que patí la capital d’Osona des del maig del 1640 fins a la primavera de l’any següent. És un relat ple de vivesa, ja que l’autor –home de personalitat forta i fins i tot violenta– no fou un simple espectador relator dels esdeveniments vigatans, sinó que sovint en fou actor rellevant.
Al s. XIX, el manuscrit de J.B. Sanz estigué en possessió del canonge Jaume Ripoll i Vilamajor, i posteriorment passà a mans de Josep Serra i Campdelacreu, els hereus del qual el dipositaren en el Museu Episcopal de Vic (ms. 5 390). J. Gudiol i Cunill publicà la crònica l’any 1902 en un fulletó de la revista La Veu de Montserrat, tot i que, en considerar massa indiscretes i pujades de to algunes parts de la crònica, no l’edità d’una manera íntegra.
A partir de l’edició de mossèn Gudiol, la crònica de Sanz fou emprada per diversos estudiosos vigatans i per historiadors de la Revolució Catalana del 1640. J.H. Elliott valorà l’obra de Sanz dient: «relació demolidora feta per un indignat ciutadà de Vic, de la covardia i ximpleries dels seus convilatans» en La revolta catalana (1966); i, per la seva banda, Xavier Torres, en La vall de Torelló als segles XVI i XVII (1995), ha considerat que la narració de Sanz «continua essent encara la millor font informativa sobre els esdeveniments vigatans del 1640, i supera de bon tros el contingut de la documentació municipal o les possibilitats dels atestats judicials de l’arxiu de la vegueria». Antoni Simon en feu una edició completa i anotada en Cròniques de la guerra dels Segadors [en premsa].