Doctor en teologia i en dret per la Universitat Literària de Mallorca. En aquesta universitat fou procanceller i rector (1795-97), i també catedràtic de filosofia (1780) i teologia (1790). Ocupà diferents càrrecs eclesiàtics tant a Mallorca com a Jaén, on es traslladà amb el bisbe Pedro Rubio Benedicto Herrero. De nou a Mallorca, el 1811, fou vicepresident de la Junta Suprema de Mallorca. Entre les seves obres de caràcter teològic i religiós destaquen: Practica christiana per obrar ab perfecció, que á mayor gloria de la Bma. Trinidad Pare, Fill y Esperit Sant, tres persones distintas y un sol Deu vertader, á qui es deguda tota honra, gloria y alabanza en los sigle de los sigles, ordenà D.J.B.P.P. (1807) i Vida de la V. Sor Juana Tomasa Torres, religiosa del monasterio del Olivar de la ciudad de Palma (1811). Té publicades algunes oracions fúnebres. Pel que fa al seu vessant historiogràfic, redactà les obres següents: Diccionario histórico-político del estado eclesiástico y regulador de Mallorca i Diccionario histórico-político de la Junta Suprema Gubernativa (1811).