Estudià a la Universitat de Barcelona, on exercí la docència. Durant els darrers anys del franquisme fou un destacat dirigent de l’Assemblea de Catalunya a Granollers i al Vallès Oriental i participà en la fundació del Partit Socialista de Catalunya (Congrés). Fou també president de l’Associació Cultural de Granollers. Les seves recerques historiogràfiques se centraren bàsicament en el s. XIX. La seva tesi de llicenciatura, llegida el 1971, versà ja sobre la guerra dels Matiners, tema que fou finalment objecte del seu interès en la tesi de doctorat que defensà al setembre del 1975. En La Guerra dels Matiners i el catalanisme polític (1846-1849), publicada pòstumament a Barcelona el 1978, estudià un període important de la història de Catalunya: un aixecament carlí específicament català, que es produí com a resultat d’un malestar creixent entre amplis sectors de la pagesia, i que s’emmarcà en el context europeu de les revolucions del 1848. Aquesta eventualitat possibilità una coalició, contrària al moderantisme isabelí, entre els carlins insurrectes, els progressistes radicals i els republicans. En el seu treball estudià els posicionaments de les diverses forces polítiques en presència i descobrí sobretot la personalitat de Tomàs Bertran i Soler, que intentà d’unir les diferents forces opositores en un programa unitari a l’entorn d’una Diputació General de Catalunya. Aquesta institució permetria la creació d’un nou estat format per l’antiga Corona d’Aragó. La clara perspectiva federal i prenacionalista de Bertran serví a Camps per a situar els antecedents del catalanisme polític a mitjan s. XIX i en el context d’una guerra que fou eminentment popular. L’anàlisi del pensament polític de Bertran i tot el procés històric que seguí la Diputació General de Catalunya són altres aportacions de Camps al coneixement de la història del s. XIX català.