Fou ordenat de sacerdot i es dedicà a l’ensenyament a Veruela i a Barcelona. Consagrat a l’estudi de la vida i l’obra del fundador de la Companyia de Jesús, sant Ignasi de Loiola, i a la seva estada a Catalunya, escriví, entre altres obres: San Ignacio en Barcelona (1907), San Ignacio en Montserrat (1913), San Ignacio en Manresa (1914), San Ignacio. Estudio crítico y documentado de los hechos ignacianos (1922), la síntesi San Ignacio de Loyola. Ascética y mística (1946) i l’encara útil Álbum histórico ignaciano (1950).