Actiu militant antifranquista a l’Assemblea de Catalunya, centrà bona part de la seva obra històrica en l’estudi de l’oposició contra la dictadura i en els principals episodis d’aquella lluita. Publicà: Els fets del Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol (1982), La Caputxinada (1986) i La “manifestació” de capellans de 1966 (1992); i recollí, en el volum La fi del cagaelàstics (1980), la poesia política anònima del període 1939-79, que posteriorment amplià en el llibre Si és boig, que el tanquin (1983), referit a l’etapa 1977-82. Sabé, però, estendre el seu camp d’estudi a altres etapes anteriors, com es feu evident a Orígens de la bandera independentista (1984) o El complot del Garraf (1988), considerada com la seva monografia més reeixida.
La premsa i la bibliofília foren també dues de les seves grans passions. Fruit d’aquest doble interès sorgiren: Premsa catalana clandestina 1970-1977 (1977) i Premsa catalana clandestina i d’exili 1917-1938 (1987). Pel que fa a l’activitat periodística, també fou responsable del mensual informatiu clandestí Avui (1972-76); dirigí l’òrgan de premsa oficial de Convergència Democràtica de Catalunya (1976-80) i, posteriorment, el quinzenal El Llamp (1984-85) i els Fulls republicans (1993-94). Com a bibliòfil, realitzà, juntament amb A. Manent, la Bibliografia catalana dels anys més difícils 1939-1943 (1988) i Bibliografia catalana. Cap a la represa 1944-1946 (1989), i fundà la revista de bibliofília Paper Groc, que redactà pràcticament en solitari i de la qual aparegueren 20 números (1993-95).