Vida i obra
Estudià dret a la Universitat de Barcelona més per imperatiu familiar que per vocació pròpia. Al mateix temps, realitzà estudis de filosofia i lletres a la UB (1913-14). La seva presència en les institucions i publicacions catalanes el relacionen amb la generació intel·lectual que es formà a les plataformes impulsades per la Mancomunitat i per l’Institut d’Estudis Catalans, políticament vinculats a Acció Catalana. Tot i així, la personalitat intel·lectual de Crexells es presenta amb un perfil original per la seva voluntat de mantenir-se autònom i per la varietat dels camps conreats. Del seu període de formació universitària cal assenyalar el magisteri de Jaume Serra i Húnter a l’assignatura d’història de la filosofia i de Lluís Segalà en els estudis de llengua grega. Entre el 1916 i el 1919 assistí, primer com a alumne i després com a professor assistent, al Seminari de Filosofia que dirigí Eugeni d’Ors a la Universitat Industrial, juntament amb altres destacades personalitats com J.M. Capdevila, J. Farran i Mayoral i Joan Estelrich. El 1918 fou ponent de filosofia al Segon Congrés Universitari Català. El 1920 completà els seus estudis de filosofia a Berlín amb R. Stammler i Alois Riehl. Els seus interessos filosòfics s’orientaren cap als estudis dels clàssics grecs i vers el conreu de les, aleshores, noves teories logicoepistemològiques. Llegí exhaustivament Whitehead, Russell i Peano, i demostrà un viu interès per la lògica formal. Fruit, potser, d’aquest darrer interès, així com de la seva preocupació per l’economia, foren els estudis sobre estadística, que feu paral·lelament als de filosofia, tant a Alemanya com a Anglaterra. Tornà a Barcelona el 1921 i feu oposicions al càrrec de cap municipal d’estadística de l’Ajuntament. Pensionat per aquesta institució realitzà estudis d’estadística a Alemanya, amb els professors Botkiewicz i Meerwart, i fou agregat de l’Institut Municipal d’Estadística de Munic. Més tard realitzà diversos viatges d’estudi a Itàlia i Anglaterra per ampliar la seva formació en aquesta disciplina. A l’últim país estudià primer al University College de Londres i després al Galton Laboratory de Londres, on rebé lliçons de Karl Pearson, considerat un dels fundadors de l’estadística moderna.
D’altra banda, en l’època de corresponsal de La Publicitat es preocupà de temes econòmics, molt especialment dels efectes financers de la guerra a Alemanya i Anglaterra. A partir del 1925 dirigí la pàgina de finances i comerç de La Publicitat, on signà les seves col·laboracions amb el pseudònim d’Observer. Publicà també articles de tema econòmic en La Revista de Catalunya. Aquest fet i la seva curta vida han condicionat que la seva obra es trobi bàsicament en forma d’articles periodístics. Fou un observador especialment interessat en els reflexos socials de la Revolució Russa sobre els moviments obrers occidentals. Igualment restà atent a la creació dels grans trusts i a la formació de preus i les polítiques d’hisenda. Manifestà una preocupació especial per l’estudi de l’estructura econòmica catalana comparada amb altres països europeus de característiques similars, com Dinamarca, Àustria o Holanda, prenent en consideració factors com la població, les relacions ciutat-camp, el comerç exterior, etc., amb l’objectiu de valorar les possibilitats de Catalunya com a nació independent.
Les concepcions econòmiques de Crexells el situen proper als corrents del reformisme capitalista: es mostrà crític amb els excessos del mercat i, alhora, amb la concreció econòmica i social del socialisme de la seva època. A Anglaterra estudià i conegué els principals teòrics de l’anomenada escola econòmica de Cambridge, com J.M. Keynes, A.C. Pigou i A. Marshall. El nucli del seu pensament es troba en quatre sèries d’articles: la primera sèrie, de vuit articles, titulada “Los fundamentos del marxismo”, publicada en La Publicitat el 1922; la segona, titulada “La formació dels preus”, consta de tres articles publicats el 1922, orientada a la crítica del mercat capitalista; la tercera, “L’endemà de les festes”, composta de quatre articles de l’any 1923, també en La Publicitat, crítics amb els criteris econòmics impulsats per la Lliga Regionalista i on estudia les possibilitats econòmiques d’una Catalunya independent. La quarta sèrie d’articles, del 1925, són encapçalats pel que porta el títol “El retorn a l’esclavitud”, on estudia l’evolució econòmica i política de l’URSS. Hi afirma que la revolució del 1917 fou més una revolució política que un veritable canvi econòmic.
Crexells col·laborà com a corresponsal o periodista de temes generals i especialitzats en diverses publicacions, com ara La Publicitat. Diari de notícies (1920-26), La Revista. Revista de lletres, pensament i política (1918-24), Revista de Catalunya. Revista de lletres, pensament i política (1924-25) i Quaderns d’estudi. Revista de pedagogia i pensament (1918-19).
D’altra banda, manifestà un viu interès per l’estudi de les llengües clàssiques i les modernes i per les literatures contemporànies, cosa que motivà que se li dediqués el 1928, després de la seva mort, el premi de novel·la Joan Crexells. Però, en canvi, si destacà en l’àmbit literari fou sobretot pel seu interès per la cultura clàssica. La Fundació Bernat Metge li encarregà la traducció dels Diàlegs de Plató. Traduí i anotà els diàlegs: Defensa de Sòcrates, Critó, Eutifron, Laques, Càrmides, Lisis, Protàgores i Iö, Hípias menor, Hïpies major i Eutidem. La seva mort impedí que en finalitzés la traducció sencera.
La major part de la bibliografia sobre Crexells és relativament escassa i dispersa, fonamentalment, en articles i capítols de llibres on es destaca un aspecte parcial de la seva activitat.
Lectures
- CRESPO ARRUFAT, L.: Ideari de Joan Crexell, Edicions 62, Barcelona1967.
- FONT, M.: “Joan Crexells. Dades per una biografia”, Revista de Catalunya, 32, 1927, p. 158-177.
- PLA, J.: “Joan Crexells”, Homenots. Tercera sèrie, Destino, Barcelona 1959.
- SERRA I HÚNTER, J.: “La vocació filosòfica d’en Crexells”, La Nova Revista, 2, 1927, p. 114-117.