Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1953), on obtingué el títol de doctor (1971) amb una tesi titulada Alfons el Benigne i el govern catalanoaragonès a Sardenya (1327-1336), que li valgué el premi Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (1972). Fou professor adjunt a la UB (1968-84), treballà d’arxiver i conservador a l’Institut Municipal d’Història (1968-74 i 1984-85) i fou sotsdirector (1985-87) i director (1987-90) del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, i director de programes d’Investigació de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona (1990-95). Membre de l’IEC, ha estat president dels Amics de l’Art Romànic (1983-99) i és, des del 1995, president de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. De les seves recerques, dedicades sobretot a la Baixa Edat Mitjana catalana, destaquen els estudis sobre Barcelona (urbanisme i construcció del port) i els seus habitants (ciutadans, mercaders i menestrals, organitzacions corporatives i l’exercici de la caritat); l’expansió mediterrània (cònsols de mar i d’ultramar i la Sardenya al s. XIV); els fogatges; el monaquisme (estudis sobre Santes Creus, Poblet i Valldonzella); els comtes reis (monografies sobre Alfons el Cast i Jaume I, i edicions de cartes reials), i art i arqueologia (castells, capelles, monestirs, producció ceràmica, molins i masos). De la seva extensa producció bibliogràfica, que inclou més de cent títols, destaquen la monografia sobre Alfons el Cast de l’obra Els primers comtes-reis (1960), Repertorio de cartas reales conservadas en el Instituto Municipal de Historia (“Documentos y Estudios”, 16-17, 1966-67), “La construcció del port de Barcelona al segle XV” (Cuadernos de Historia Económica de Cataluña, 7, 1972), en col·laboració amb Jaume Sobrequés, Jaume I (1208-1276). Esbós d’una biografia (1976) i Reial monestir de Santes Creus. Guia històrica i arquitectònica (1997).