De jove milità a la CNT i impulsà una organització obrera cenetista a Reus. Formà part de grups anarquistes com Los Solidarios i Nosotros. S’exilià a París arran d’un atemptat contra Martínez Anido i el seu empresonament a Burgos (1924). Tornà a Espanya el 1930 i fou empresonat fins a l’adveniment de la Segona República. Identificat plenament amb la FAI, atacà els trentistes i fou partidari d’una revolució i d’una organització armada paramilitar capaç de garantir-la. El 1936, s’oposà a la participació de la CNT en el govern de la Generalitat, tot i que posteriorment acceptà de ser ministre de Justícia en el govern de Largo Caballero. Controlà el Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya i fou un dels artífexs de la primera escola de guerra, que formà comissaris polítics, de la CNT-FAI i de les joventuts llibertàries. Posteriorment, abandonà el govern i seguí amb l’organització de la CNT-FAI. Al final de la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Suècia, i després a Mèxic (1940), des d’on intentà, sense èxit, de mantenir el control de la CNT. Publicà unes memòries: El eco de los pasos (París 1978).