Fill de Gabriel Llabrés i Quintana. Llicenciat en filosofia i lletres (1921) i en dret (1936), ingressà en el cos tècnic de Governació (1928) i, durant vint-i-un anys, ocupà el càrrec de secretari general del Govern Civil de les Balears. Fou professor excedent de l’Institut Assessor de Marina de districte, professor de l’Escola Nàutica, membre d’honor de l’Associació d’Amics de Fra Juníper Serra, president del Patronat del Museu de Mallorca, bibliotecari del Círculo Mallorquín, i, en el Congrés Arqueològic Nacional celebrat a Saragossa, representà la Comissió Provincial de Monuments i l’Acadèmia Provincial de Belles Arts. Pertanyé a la RAH, a la RABLB, a l’Institut Portuguès d’Arqueologia i Història de Lisboa, a l’Acadèmia Nacional d’Heràldica Genealògica de Roma, a l’Institut Històric de Marina, i fou vocal de la Comissió de Monuments Històrics i Artístics de Balears. Obtingué el premi Ciutat de Palma (1969) i el de l’Ateneu de Maó (1972).
Centrà els seus estudis en els esdeveniments polítics i històrics que es produïren a Mallorca durant el s. xix, i també en la història de la nàutica a les Illes Balears, una aportació molt valuosa sobre vaixells, esquadres, accions navals, viatges i biografies d’homes dedicats a la professió marinera. Destacà també en el camp de l’arqueologia, particularment com a descobridor dels vestigis de l’antiga ciutat romana de Pollentia (Alcúdia), fet que el portà a ser nomenat director del Museu Arqueològic d’Alcúdia. La seva producció historiogràfica és molt valuosa i les seves obres poden trobar-se, majoritàriament, a la Biblioteca Pública de Mallorca, a la Biblioteca Bartomeu March Servera, a la Biblioteca Municipal i a la Biblioteca de la Societat Arqueològica Lul·liana, i, en part, a la BNM. La seva obra principal, Noticias y relaciones históricas de Mallorca siglo XIX (1958-66), redactada en forma de cronicó, descriu els principals esdeveniments polítics, econòmics i socials de l’illa entre el 1801 i el 1880. Comprèn 5 volums de més de 500 pàgines cadascun, i es caracteritza per l’exhaustivitat i el rigor i perquè cada volum incorpora una relació de fotografies de gran interès. Fou elaborada a partir de l’anàlisi de les principals publicacions periòdiques del s. XIX, i un element que la fa especialment interessant són les nombroses biografies de personatges de l’època. Fou continuada per l’historiador Joan Pou i Muntaner. A més, destaquen: Algo más sobre el Virrey de Nueva Granada D. Jorge de Villalonga, Conde de la Cueva (1665?-1740) (1973), Algunas noticias para la historia marítima de Sóller (1786-1897) (1972), Aportación bibliográfica a la historia del Cuerpo de Intendencia de la Armada (1970), Aportación de los españoles al conocimiento de la ciencia náutica, 1801-1950: Ensayo bibliográfico (1959), Apuntes para la historia marítima de Ibiza: artículos en la prensa y otros trabajos (1958), El Archivo de la Audiencia de Mallorca: noticia histórico descriptiva (1923), El Archi- vo de la Audiencia de Mallorca: noticia histórico descriptiva con un apéndice extracto de 280 documentos en pergamino de los siglos XIII a XVII (1923), Breve noticia de la labor científica del Capitán de navío Don Felipe Bauzá y de sus papeles sobre América. 1764-1834: publicada con motivo del centenario de su muerte (1934), Los buques que han llevado el nombre de Ciudadela (1964), El Capitán de navío Don Gabriel Oliver y Squella (1777-1844) (1965), Notas para la historia de Valencia (1926) i El archivo de la Audiencia de Mallorca. Noticia histórico-descriptiva con un apéndice extracto de 780 documentos (1923).