El 1965 fundà el Museu Arqueològic, Etnològic i Numismàtic de la Porciúncula, del qual fou director i conservador fins gairebé la seva mort. Estudià l’arqueologia i l’artesania mallorquines, i també els antics oficis tradicionals de Mallorca. Entre les seves obres destaquen: La necrópolis del primer bronce mallorquín de Ca Na Vidriera de Palma de Mallorca (1973), Una necrópolis rural de la ciudad romana de Pollentia: Mallorca (1975), Aportación al estudio de la cerámica común postmedieval de Mallorca (1976), La nave tardo-romana del Cap Blanc (Mallorca) (1976), Els llums en la història de Mallorca (1977), La cerámica popular en Mallorca. Aportación al estudio de la misma en los últimos cinco siglos (1977), Guía de la artesanía de Baleares (1982), Els nostres arts i oficis d’antany (1980-86, 7 vol.) i Cultura popular mallorquina: aplec de pautes II (1989). El 1993 la Fundació Bryant li concedí el premi Lluís Amorós d’arqueologia per l’excavació arqueològica de Ca Na Vidriera (Palma).